Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1765 ![]() Caen (França) ![]() |
Mort | 30 novembre 1836 ![]() París ![]() |
Sepultura | Cementiri de Père-Lachaise, 18 Grave of Girard (en) ![]() ![]() |
132è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
1r gener 1830 – 31 desembre 1830 ← Charles-François Brisseau de Mirbel – André Marie Constant Duméril → | |
Executiu en cap Compagnie des eaux de Paris (en) ![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | École Nationale des Ponts et Chaussées |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i enginyeria civil ![]() |
Ocupació | Matemàtiques Enginyeria |
Organització | École Nationale des Ponts et Chaussées |
Membre de | |
Influències | Jacques-Élie Lamblardie |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables | |
Altres | |
Títol | Cavaller ![]() |
Parents | Augustin-Charles Renouard, gendre Pierre Casimir Cheuvreux, gendre Charles Robert Richet, besnet ![]() |
Premis | |
Pierre Simon Girard (1765-1836), fou un enginyer i matemàtic francès.
Girard va mostrar des de jove talent per l'estudi, cosa que li va permetre ingressar a la prestigiosa École Nationale des Ponts et Chaussées on es va graduar el 1789[1] i va establir amistat amb Gaspard de Prony amb qui col·laborarà en diversos projectes, sobretot, en l'edició del Dictionaire des Ponts et Chausées.
El seu professor, Jacques-Élie Lamblardie, l'envia Le Havre on era responsable de carreteres, transport i amplicació del port. Això va significar un coneixement pràctic que hagués obtingut per altres mitjams.
El 1798 es publica una de les seves obre més influents: el Traité analytique de la résistance des solides et des solides d'egal résistance, obra pionera en l'estudi de l'elasticitat física.[2] Aquest mateix any, s'enrola en l'expedició de Napoleó a l'Egipte com cap enginyer de ponts i carreteres.[1]
Al seu retorn, Napoleó el nomena director del servei d'aigües de París. En l'exercici del seu càrrec dirigirà un dels projectes hidràulics més importants per a l'abastiment d'aigua a la ciutat: el projecte del canal del Ourcq.[3] Després de notables dificultats i discussions, en publicarà una memòria completa el 1831: Mémoires sur le Canal de l'Ourcq & la distribution de ses eaux.