Pietro Gasparri

Pietro Gasparri

Biografia
Naixement	5 maig 1852 Ussita (Itàlia)
Mort	18 novembre 1934 (82 anys) Roma
Sepultura	Ussita Tomb of Pietro Gasparri ^(en) Basílica de Sant Joan del Laterà
Cardenal secretari d'estat
6 febrer 1922 – 7 febrer 1930 ← Pietro Gasparri – Pius XII →
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
1916 – 1934 ← Francesco Salesio Della Volpe ^(en) – Pius XII →
Cardenal secretari d'estat
13 octubre 1914 – 22 gener 1922 ← Domenico Ferrata – Pietro Gasparri →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1914 – 1915 ← Aristide Rinaldini – Antonio Vico →
Cardenal
16 desembre 1907 –
Arquebisbe catòlic
6 març 1898 –
Arquebisbe titular
12 febrer 1898 – Diòcesi: arquebisbat de Cesarea de Palestina
Ambaixador
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifici Seminari Romà Major
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1877–), canonista, diplomàtic
Consagració	6 de març de 1898 per François-Marie-Benjamin Richard
Proclamació cardenalícia	16 de desembre de 1907 per Pius X Cardenal prevere de San Bernardo alle Terme Diocleziane
Participà en
2 febrer 1922	Conclave de 1922
31 agost 1914	Conclave de 1914
Premis
(23 febrer 1929)  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa (28 febrer 1924)  collar de l'Orde de Carles III  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Orde de l'Àliga Blanca
Signatura

Pietro Gasparri (Capovallazza di Ussita 5 de maig de 1852- Roma 18 de novembre de 1934) va ser un cardenal de l'església catòlica italià.

Va ser ordenat sacerdot el 1877 a Roma i va treballar com a secretari personal del cardenal Teodolfo Mertel. Ensenyà Història Eclesiàstica i teologia al Seminari pontifici romà i després dret canònic a l'Ateneu Pontifici Urbanià "De Propaganda fide" a Roma. El 1896 va ser nomenat membre de la Comissió Pontifícia per l'examen de la validesa de les ordenacions de l'Església anglicana.

El 16 de desembre de 1907 va ser creat cardenal pel papa Pius X. Gasparri va ser cardenal camarlenc de l'Església Santa romana.

El papa Benet XV, l'any 1914, el va nomenar Cardenal Secretari d'Estat del Vaticà de 1914 a 1918.

L'11 de febrer de 1929 va soscriure amb Benito Mussolini els Pactes del Laterà, que van posar fi al llarg contenciós de la Santa Seu amb l'Estat Italià que van començar el 1870 amb la Presa de Porta Pia, i la fi del poder temporal dels Papes.

Honors

Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1930)

Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1930)

Gran Creu de l'orde de la Corona d'Itàlia (1930)

Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe (Estònia)

Orde de l'Àliga Blanca (Polònia)

Gran Creu de l'orde de la Creu i l'Espasa (Portugal)

Bibliografia

• Francesco Maria Taliani: Vita del Cardinale Pietro Gasparri, Segretario di Stato e povero prete. Milano 1938.
• L. Fiorelli (Hrsg.): Il Cardinale Pietro Gasparri. Roma, 1960.
• Francesco Roberti: Il Cardinal Pietro Gasparri: L'uomo, il sacerdote, il diplomatico, il giurista. Apollinaris, Volume XXIII (1960), pàg. 5-43.

Enllaços externs

• (anglès) Dades extretes de www.catholic-hierarchy.org a la pàgina [1]
• (anglès) Dati riportati su www.gcatholic.com en la pàgina [2]
• (anglès) Biografia su The Cardinals of the Holy Roman Church alla pagina [3] Arxivat 2009-03-01 a Wayback Machine.
• Dizionario biografico Treccani