La pinya blava (Scilla peruviana)[1] és una espècie de plantaamb flors del gènereHyacinthoides dins la família de les asparagàcies (Asparagaceae). És una planta nativa del nord d'Àfrica mediterrani, d'algunes illes de la Mediterrània i de les penínsules Ibèrica i Itàlica.[2]
És una planta herbàcia perenne amb un bulb de 6-8 cm de color blanc amb marques marronoses. Les fulles són lanceolades de fins a 60 cm de llarg i 4 cm d'ample i amb 5-15 fulles per planta. El tija floral, l'escap, és de 15-40 cm d'altura amb una inflorescència en raïm piramidal dens amb 40-100 flors; les flors són de color blau amb sis tèpals.
[3]
L'epítet específic, peruviana, fa referència al Perú degut a un error. Carl von Linné va anomenar l'espècie a partir del nom que li havia donat el botànic flamenc Carolus Clusius (1526–1609), Hyacinthus stellatus peruanus en pensar que provenia d'Amèrica del Sud.[3]
↑«Scilla peruviana L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r abril 2024].