Piotr Svídler

Piotr Svídler

(2013)
Nom original	Пётр Свидлер Piotr Veniamínovitx Svídler
Biografia
Naixement	17 juny 1976 (48 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Nacionalitat	Rússia
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Membre de	OSG Baden-Baden Évry Grand Roque Paris Chess Club
Nacionalitat esportiva	Rússia Unió Soviètica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1991) Gran Mestre Internacional (1994)
Punts Elo (màx.)	2.769 (2013)<
Identificador FIDE	4102142
Participà en
2014	Olimpíada d'escacs de 2014
2010	Olimpíada d'escacs de 2010
2008	Olimpíada d'escacs de 2008
2006	Olimpíada d'escacs de 2006
2004	Olimpíada d'escacs de 2004
2002	Olimpíada d'escacs de 2002
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
Altres
Títol	Gran Mestre (1994) Campió del món Sub-18 (1994) 8 cops Campió de Rússia

Piotr Veniamínovitx Svídler (en rus: Пётр Свидлер; nascut el 17 de juny de 1976 a Leningrad, actualment Sant Petersburg), també conegut com a Peter Svidler, és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 1994. Diversos cops Campió de Rússia, és un dels millors jugadors d'escacs del món.^{[1] [2]}

A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2683 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) de Rússia,^[3] i el 54è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2769 punts, a la llista de maig de 2013 (posició 10 al rànquing mundial).^[4]

Resultats destacats en competició

Piotr Svídler va aprendre a jugar als sis anys. El 1992, als 16 anys, empatà amb Ragim Gasimov al Campionat Juvenil (open) de l'URSS.^[5] El 1994 va guanyar el Campionat del món Sub-18,^[6] i el mateix any va obtenir el títol de Gran Mestre.

El seu entrenador habitual és el Mestre Internacional rus Andrei Lukin, tot i que als torneigs més importants, qui li fa d'ajudant és el GM Aleksandr Motiliov. Ha guanyat cinc cops el Campionat de Rússia, els anys 1994, 1995, 1997, 2003, i 2008).^[7]

El 2000, guanyà el fort Torneig Magistral del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa,^[8] i també la North Sea Cup a Esbjerg (ex aequo amb Mikhaïl Gurévitx).^[9] El 2001, va assolir les semifinals del Campionat del món d'escacs. El 2003 quedà empatat als llocs 1r a 4t a l'Aeroflot Open de Moscou (el campió fou Víktor Bologan).^[10][11]

Fou segon (empatat amb Viswanathan Anand) al Campionat del món d'escacs de 2005 (FIDE) a San Luís amb 8½ punts de 14 partides, 1½ punts rere el campió, Vesselín Topàlov. En una entrevista [1] concedida a World Chess Network va dir: "Em vaig preparar seriosament per San Luís, i això em va donar resultats. Però en general, dedico molt del meu temps a la meva dona i fills, de manera que el meu relatiu èxit de 2005 va ser una sorpresa agradable".

El seu resultat a San Luís li va permetre de classificar-se per al Campionat del món d'escacs de 2007. En aquell torneig va fer 6½ punts de 14 i va acabar 5è de vuit participants.

El 2006 fou segon rere Aleksandr Grisxuk al Campionat del món d'escacs blitz a Rishon Lezion, Israel, amb 10½ punts de 15 partides. El mateix any fou primer, empatat amb Vladímir Kràmnik al Torneig Internacional de Dortmund.^[12]

El setembre de 2008, va formar part (amb Ievgueni Tomaixevski, Ievgueni Alekséiev, Dmitri Iakovenko i Ernesto Inàrkiev) de l'equip rus que disputà el cinquè matx Rússia - Xina a Ningbo i hi puntuà 2/5 amb una performance de 2608.^[13] La Xina va guanyar el matx per un global de 26 a 24.^[14]

El desembre de 2010 empatà als llocs 3r-4t amb Aleksandr Grisxuk a la 63a edició del Campionat de Rússia (el campió fou Ian Nepómniasxi).^[15]

El setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,^[16] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una molt bona actuació: fou el guanyador del torneig, superant a la final n'Aleksandr Grisxuk (2½-1½).^[17]

Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi acabà en desè lloc, amb 3/9 punts.^[18] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,^[19] on va tenir una bona actuació, i arribà als quarts de final, on fou eliminat per Dmitri Andreikin 1½–2½.^[20] L'octubre de 2013, a Nijni Nóvgorod, es proclamà campió de Rússia per setè cop en la seva carrera, després d'un matx de desempat a ràpides contra Ian Nepómniasxi.^[21]

L'octubre del 2015 fou subcampió de la Copa del Món després de perdre en el desempat contra Serguei Kariakin a la final. Així i tot, amb aquests resultat es classificà pel Torneig de Candidats de 2016.^[22] El juny de 2016 fou sisè a la Copa del President del Kazakhstan, de semiràpides, celebrada a Almaty (el campió fou Farrukh Amonatov).^[23]

El desembre de 2017, a Sant Petersburg, es proclamà per vuitè cop en la seva carrera Campió de Rússia, després d'empatar al primer lloc amb Nikita Vitiúgov i de guanyar-lo al play-off.^[24]

Participació en olimpíades d'escacs

Svídler ha participat, representant Rússia, en tres Olimpíades d'escacs, entre 1997 i 2005, amb l'espectacular resultat de dues medalles d'or i una d'argent (per equips), i de dues medalles d'or i una de bronze (individuals).^[25]

Altres activitats

Escacs960

Svídler és també un destacat exponent dels escacs de Fischer (també anomenats Escacs960). Va guanyar la primera edició de l'Open Chess960 celebrada a Mainz, Alemanya. Al Mainz Chess Classic de 2003, va esdevenir Campió del món d'escacs960 en guanyar Péter Lékó en un matx a vuit partides. Va defensar el seu títol dos cops amb èxit, guanyant Levon Aronian el 2004 i Zoltán Almási el 2005, abans de perdre'l contra Aronian el 2006.

Vida personal

Svídler està casat i té dos fills.^[26] A banda dels escacs, li agrada el cricket.^[27]

Juntament amb altres 43 jugadors d'escacs d'elit russos, Nepómniasxi va signar una carta oberta al president rus Vladímir Putin, protestant contra la invasió russa d'Ucraïna del 2022 i expressant solidaritat amb el poble ucraïnès.^[28]

Referències

1. «Nota biogràfica de Piotr Svídler» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 abril 2010].
2. «Nota biogràfica de Piotr Svídler» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 agost 2010].
3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 20 maig 2022].
4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Piotr Svídler «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 27 gener 2014].
5. «USSR Junior Open Chess Championship, Yurmala 1992». RusBase. [Consulta: 27 abril 2010].
6. «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 2 febrer 2014].
7. Cordero, Javier. «Palmarès dels Campionats de Rússia (1992-2008)» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 29 abril 2011].
8. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
9. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
10. Mark Weeks. «Aeroflot Open 2003». The Week In Chess núm 433, 24-02-2003. Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 24 novembre 2011].
11. «FIDE Archive: Aeroflot Open 2003 (Group A)» (en anglès). FIDE. [Consulta: 24 novembre 2011].
12. «Llista de guanyadors del Dortmund Sparkassen i reportatges des de 1973» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 28 novembre 2011].
13. «Fifth China vs Russia Match in Ningpo» (en anglès). Chessbase, 24-09-2008. [Consulta: 14 desembre 2014].
14. «5th Russia-China match: Ningpo 2008» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 desembre 2014].
15. «Reportatge del campionat rus de 2010» (en anglès). chessvibes.com, 23-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 22 abril 2011].
16. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
17. World Cup Finals: Svidler wins, Ivanchuk takes bronze, Chessbase, 19 de setembre de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
18. «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
19. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
20. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 5 octubre 2013].
21. Crowther, Mark. «66th Russian Championship Super Final 2013» (en anglès). New In Chess, 14-10-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
22. «Sergey Karjakin is the 2015 FIDE World Cup winner». chessdom.com. [Consulta: 5 octubre 2015]. (anglès)
23. McGourty, Colin. «Amonatov shocks stars to win $30,000 Eurasian Cup» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
24. Doggers, Peter «Svidler Wins Historic 8th Russian Championship Title». chess.com, 15-12-2017 [Consulta: 12 gener 2020].
25. «olimpbase.org» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2010].
26. Chess conference with Peter Svidler ChessBase
27. Peter Svidler - A Russian Grandmaster who loves cricket and Sachin Tendulkar! Sportskeeda
28. «"'Stop the war.' 44 Top Russian Players Publish Open Letter To Putin"». Chess.com, 03-03-2022. [Consulta: 20 maig 2022].

Enllaços externs

• Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 27 abril 2010]. (anglès)

Títols
Precedit per: Borís Guélfand	Campió de la Copa del Món 2011	Succeït per: Vladímir Kràmnik
Precedit per: Zoltán Almási	Campió del món Sub-18 1994	Succeït per: Robert Kempiński
Precedit per: Alexei Bezgodov	Campió de Rússia 1994, 1995	Succeït per: Aleksandr Khalifman
Precedit per: Aleksandr Khalifman	Campió de Rússia 1997	Succeït per: Aleksandr Morozévitx
Precedit per: Aleksandr Lastin	Campió de Rússia 2003	Succeït per: Garri Kaspàrov
Precedit per: Aleksandr Morozévitx	Campió de Rússia 2008	Succeït per: Aleksandr Grisxuk
Precedit per: Ian Nepómniasxi	Campió de Rússia 2011	Succeït per: Dmitri Andreikin
Precedit per: Dmitri Andreikin	Campió de Rússia 2013	Succeït per: Ígor Lissi
Precedit per: Aleksandr Riazàntsev	Campió de Rússia 2017	Succeït per: Dmitri Andreikin