Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques. Són denominades departaments segons la norma ISO 3166-2:GR i el grup d'experts en noms geogràfics de les Nacions Unides.
Les prefectures eren la divisió administrativa de segon grau del govern local i s'agrupaven en 13 perifèries (abans del 1987) o 10 departaments geogràfics, i alhora dividides en províncies, municipis i comunitats. Es van convertir en ents autònoms el 1994, quan van tenir lloc les primeres eleccions prefecturals. Anteriorment els prefectes eren escollits pel govern. El 2010 el nombre era de 51 i, en comprendre la prefectura d'Atenes més un terç de la població del país, es va subdividir en quatre divisions prefecturals. A més a més, van crear-se tres superprefectures que controlaven dues o més prefectures.
Amb l'entrada en vigor del programa Cal·lícrates l'1 de gener de 2011, les prefectures van abolir-se. Moltes, especialment les del continent, van mantenir la mateixa extensió en ésser convertides en unitats perifèriques, i es mantingueren dins de les mateixes perifèries, a les quals van traspassar la majoria dels poders de les antigues prefectures.
a. Mont Atos (territori amb estatus especial) |
La regió o perifèria de l'Àtica (etiquetada 1 al mapa de sobre) té aquestes prefectures:
(De les anteriors, Flórina i Kastorià tenen l'accés al mar tancat per partida doble).
|
|