Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Estandard del President de Veneçuela
El President de la República Bolivariana de Veneçuela és el cap d'Estat i del Govern , dirigeix el poder executiu nacional de Veneçuela i és comandant en cap de la Força Armada Nacional Bolivariana . Així mateix, el càrrec correspon a la més alta magistratura del país i al funcionari públic nacional de major jerarquia.
L'actual període de mandat presidencial és de sis anys, amb la possibilitat garantit per la Constitució de la celebració d'un referèndum revocatori popular en qualsevol moment dels últims tres anys d'un mandat presidencial. El 15 de febrer de 2009, un referèndum aprovat per la majoria dels votants va eliminar les restriccions anteriors que limitaven el mandat presidencial a dos períodes consecutius.
La designació de president abasta només a les persones que van jurar els seus càrrecs com a president de Veneçuela. El primer president, que va assumir el càrrec el 5 de març de 1811, per decisió del Congrés Nacional i oficialitzat el 5 de juliol de 1811 amb l'Declaració d'Independència de la Corona Espanyola , va ser Cristóbal Mendoza .
A causa de la profunda agitació per les guerres de la independència a Amèrica del Sud, des 1814 a 1818 Espanya estableix de nou el seu Govern amb el país en guerra, fins que el Congrés d'Angostura , va nomenar Simón Bolívar "cap suprem de la República de Veneçuela" (comandant suprem de la República de Veneçuela) des de 1819 fins a 1821. Posteriorment el Libertador es va exercir com a president de la Gran Colòmbia des de 1821 a 1830 , quan aquesta es va dividir en la República de Colòmbia , República de Veneçuela i República de l'Equador .
Si bé el paper de president de la República i significació han experimentat canvis al llarg de 200 anys d'història republicana, igual que la seva posició i relacions amb els altres actors de l'organització política nacional, ha estat i és una de les figures polítiques més destacades.
Llista de Presidents de Veneçuela[ modifica ]
José Antonio Páez Herrera 1830-1835
Andrés Narvarte Pimentel (interí) 1835
José María de los Dolores Vargas Ponce 1835
Pedro Briceño Méndez (provisional) 1835
Santiago Mariño Carige 1835
José María Carreño Blanco (interí) 1835
José María de los Dolores Vargas Ponce 1835-1836
Andrés Narvarte Pimentel (interí) 1836-1837
José María Carreño Blanco (interí) 1837
Carlos Valentín José de la Soledad 1837-1839
Antonio del Sacramento Soublette y Jerez de Aristeguieta (interí) 1839
José Antonio Páez Herrera 1839-1843
Santos Michelena Rojas (interí) 1843
Carlos Valentín José de la Soledad 1843-1847
Antonio del Sacramento Soublette y Jerez de Aristeguieta (interí) 1847
Diego Bautista García de Urbaneja y Sturdy (interí) 1847
José Tadeo Monagas Burgos 1847-1851
Antonio Leocadio Guzmán García (interí) 1851
José Gregorio Monagas Burgos 1851-1855
Joaquín Herrera y Valdés (interí) 1855
José Tadeo Monagas Burgos 1855-1858
Pedro José Ramón Gual Escandón (provisional) 1858
Julián Castro Contreras (provisional) 1858-1859
Juan Crisóstomo Falcón y Zavarce (provisional) 1859
Pedro José Ramón Gual Escandón (interí) 1859
Manuel Felipe de Tovar y de Tovar 1859-1861
Pedro José Gual Escandón (interí) 1861
José Antonio Páez Herrera 1861-1863
Antonio Leocadio Guzmán Blanco (interí) 1863
Juan Crisóstomo Falcón y Zavarce (provisional) 1863-1865
Antonio Leocadio Guzmán Blanco (interí) 1865
Juan Crisóstomo Falcón y Zavarce 1865-1868
Manuel Ezequiel Bruzual (interí) 1868
Guillermo Tell Villegas (interí) 1868-1869
José Ruperto Saturnino Monagas (interí) 1869-1870
Juan Vicente González Delgado (interí) 1870
Esteban de Palacios y Vegas (interi) 1870
Antonio Leocadio Guzmán Blanco 1870-1873
Jacinto Gutiérrez y Martínez de Alemán (interí) 1873-1877
Francisco de Paula Linares Alcántara 1877-1878
Jacinto Gutiérrez y Martínez de Alemán (interí) 1878-1879
José Gregorio Valera Linares (interí) 1879
José Gregorio Cedeño (provisional) 1879
Antonio Leocadio Guzmán Blanco 1879
José Rafael Pacheco Rodríguez (interí) 1879
Antonio Leocadio Guzmán Blanco (provisional) 1879-1884
Joaquín Sinforiano de Jesús Crespo Torres 1884-1886
Manuel Antonio Diez (interí) 1886
Antonio Leocadio Guzmán Blanco 1886-1888
Juan Pablo Rojas Paúl 1888-1890
Raimundo Andueza Palacio 1890-1892
Guillermo Tell Villegas Pulido (interí) 1892
Joaquín Sinforiano de Jesús Crespo Torres (interí) 1892-1894
Manuel Guzmán Álvarez (interí) 1894
Joaquín Sinforiano de Jesús Crespo Torres 1894-1898
Manuel Guzmán Álvarez (interí) 1898
Ignacio Andrade Troconis 1898-1899
Víctor Rodríguez Párraga (interí) 1899
Cipriano Castro Ruiz 1899-1909
Juan Vicente Gómez Chacón 1909-1910
Emilio Constantino Guerrero Guerrero (interí) 1910
Jesús Ramón Ayala (interí) 1910
Juan Vicente Gómez Chacón 1910-1914
Victorino Márquez Bustillos (provisional) 1914-1922
Juan Vicente Gómez Chacón 1922-1929
Juan Bautista Pérez (interí) 1929-1931
Pedro Itriago Chacín (interí) 1931
Juan Vicente Gómez Chacón 1931-1935
José Eleazar López Contreras (interí) 1935-1936
Arminio Borjas Pérez (interí) 1936
José Eleazar López Contreras 1936-1941
Isaías Medina Angarita 1941-1945
Rómulo Ernesto Betancourt Bello 1945-1948
Rómulo Ángel del Monte Carmelo Gallegos Freire 1948
Carlos Román Delgado Chalbaud Gómez (provisional) 1948-1950
Germán Suárez Flamerich 1950-1952 (interí)
Marcos Evangelista Pérez Jiménez 1952-1958
Wolfgang Enrique Larrazábal Ugueto (provisional) 1958
Edgar Sanabria Arcia (provisional) 1958-1959
Rómulo Ernesto Betancourt Bello 1959-1964
Raúl Leoni Otero 1964-1969
Rafael Caldera Rodríguez 1969-1974
Carlos Andrés Pérez Rodríguez 1974-1979
Luis Herrera Campins 1979-1984
Jaime Lusinchi 1984-1989
Carlos Andrés Pérez Rodríguez 1989-1993
Octavio Lepage Barreto (interí) 1993
Ramón José Velásquez Mujica (interí) 1993-1994
Rafael Caldera Rodríguez 1994-1999
Hugo Rafael Chávez Frías 1999-2002
Pedro Carmona Estanga (provisional) 2002
Diosdado Cabello Rondón (interí) 2002
Hugo Rafael Chávez Frías 2002
Nicolás Maduro (interí) 2013
Estats independents Dependències
Illes Malvines
Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud