Presó Playa Negra

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Presó Playa Negra
Imatge
Dades
TipusPresó Modifica el valor a Wikidata
Construcciódècada del 1940 Modifica el valor a Wikidata
Map
 3° 45′ 25″ N, 8° 47′ 20″ E / 3.757°N,8.789°E / 3.757; 8.789

Playa Negra,[1] (també coneguda com a Black Beach)[2] és el nom que rep una presó situada a l'illa de Bioko, a la capital de Guinea Equatorial, Malabo, és una de les presons més notòries d'Àfrica.

Mala reputació

[modifica]

Té una reputació de brutalitat sistemàtica i negligència en el tracte als reclusos. Segons algunes fonts el tractament mèdic sol ser negat als presos i les racions d'aliments es diu que són escasses.[3][4] així com els judicis i execucions sumàries, a més dels treballs forçats.[5] (Les Regles mínimes per al tractament dels reclusos de l'ONU requereixen un tractament mèdic mínim per a tots els presoners.)

El president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, va ser exdirector de la presó de Playa Negra i el seu oncle i antecessor, Francisco Macías Nguema, hi fou executat després del cop d'estat de 1979.[6]

Història

[modifica]

La presó va ser construïda en els anys 40 durant l'època del domini colonial espanyol,[2] en un sector costaner de Santa Isabel de Fernando Poo (actual Malabo) molt pròxim a una platja anomenada Black Beach.[2] Al principi s'hi empresonava delinqüents comuns, però a partir de la independència del país en 1968 i l'establiment de la dictadura de Francisco Macías Nguema, molts opositors polítics van ser empresonats i assassinats a la presó. Entre ells destaquen Bonifacio Ondó Edu i Edmundo Bossio Dioko.[2] Inicialment els mètodes d'execució i tortura utilitzats a la presó consistien en afusellaments, el garrot vil, matxetades, electrificació o penjaments.[7][8] En anys posteriors, els mètodes d'execució es van tornar progressivament més brutals. Per 1978, el mètode d'execució més comuna era colpejar el crani del condemnat amb una barra de ferro fins a la seva mort.[7][9] Després els altres presos eren obligats a netejar la sang, vòmits i restes del cervell,[7] per enterrar després el cadàver en una fossa comuna o traslladat a un hospital proper on establia que la mort s'havia produït per causes naturals.[7][10] Molts presos es trobaven nus a llurs cel·les,[11] on havien de fer les seves necessitats deixant una aroma pudent en l'ambient.[12]A alguns presos se'ls donava l'oportunitat de canviar la seva orientació política per obtenir la llibertat[12]

Un ritual que es realitzava tots els dissabtes a la nit a la presó era l'organització setmanal de “balls”.[10][11] Els presoners eren trets de les seves cel·les i se'ls obligava a cantar una cançó de lloança a Macías mentre ballaven sense parar al voltant d'una fogata.[11] Quan un presoner es cansava i ensopegava, un guàrdia el copejava amb una barra de ferro escalfada en les brases del foc.[11] Després de cinc o sis hores de ball, els presoners, ja en un estat mental precari, eren conduïts novament cap a l'interior de les seves cel·les.[11] Un episodi d'aquesta naturalesa especialment recordat es denomina "El Ball de Mokom", i va ocórrer l'11 de desembre de 1976 quan les autoritats de la presó, per iniciativa del jerarca carceller Salvador Ondó Elá, van obligar a un grup de presoners detinguts per un intent de cop d'Estat a ballar una dansa tradicional fang anomenada "Mokom", mentre els copejaven.[13][14]

També s'obligava als reclusos a practicar forçosament actes sexuals,[13] i les dones a més eren violades amb freqüència.[13][15]

Entre els mètodes de tortura utilitzats es trobaven"[10]El balanceig" (lligar al presoner pels peus i mantenir-ho penjat mentre se li copejava), "Les tauletes" (es col·locaven tauletes de fusta a banda i banda dels panxells, els turmells i les plantes dels peus del pres, estrenyent-les entre si amb cordes), "Els grillons" (anells de metall tancats als canells del pres) i "El rombe" (pressionar els colzes del detingut sobre la seva esquena fins a ajuntar-los, per després lligar-los en aquesta posició). Donada la brutalitat d'aquests mètodes, molts presos van morir mentre els patien.[15]

Gran part dels morts durant de la dictadura de Macías van passar per la presó. En aquella època, l'alcaid d'aquesta era el nebot de Macías, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo.[2] Diverses fonts assenyalen que el propi Obiang era l'encarregat d'organitzar interrogatoris i judicis sumaríssims durant les nits[10] (en una habitació anomenada "L'Oficina"), els quals sovint acabaven en execucions.[2][5][9][16] Altres funcionaris del règim de Macías que estaven presents durant les execucions i interrogatoris eren Bonifacio Nguema Esono Nchama (Vicepresident) i Carmelo Bico (cap de policia).[7][9][10] Un altre funcionari molt important de la presó era Salvador Ondó Elá, ancià sergent jutjat al costat de Macías en 1979[13] que es caracteritzava per tenir un gos pastor amb el qual torturava als presos.[13][17] Amb freqüència s'organitzaven a més treballs forçats i baralles on els presoners es mataven entre ells.[18] L'últim supervivent d'aquesta baralla era liquidat pel guàrdia de torn.[18] Entre els treballs forçats s'explicaven treballar en les finques de cacau i netejar la pista d'aterratge del Aeroport de Malabo.[13]

Durant el règim de Macías existia un sistema carcerari que dividia als presos en brigades A, B i C. La primera era la destinació per opositors i culpables de suposats cops d'estat, qui finalment eren executats extrajudicialment; la segona, pels qui havien tingut algun problema o criticat al Govern; els seus membres podien ser transferits a la ‘A’. Finalment, la ‘C’, agrupava delinqüents comuns.[19] Tots havien de complir treballs forçats, sense alimentació i en condicions higièniques extremes.[19] L'alimentació i vestimenta dels presos corria per compte de les seves famílies, i aquestes moltes vegades no rebien els cadàvers una vegada que els seus éssers estimats eren executats.[19] Es diu que amb freqüència el propi Macías visitava la presó i, tenint la convicció que als presos se'ls tractava "massa bé", les execucions augmentaven.[19] Aquest fet va ser totalment desmentit per Macías durant el seu judici en 1979, assegurant que no tenia coneixement del que ocorria a les presons.[19] Altres autors també concorden que Macías no hi estava present.[10] No obstant això, durant el judici es va provar tot el contrari.[20]

Després del cop d'estat de 1979, mitjançant el qual Macías va ser enderrocat i Obiang va assumir el poder, tots els presos polítics van ser alliberats.[21]Després de ser jutjat i condemnat a mort pels crims comesos durant la seva dictadura, Macías va ser executat en aquesta presó el 29 de setembre de 1979 al costat d'uns altres cinc condemnats.[22]

No obstant això, des de llavors la situació a la presó no va canviar. Diversos opositors al règim d'Obiang han estat empresonats, entre ells Severo Moto Nsá,[2] Martín Puye Topepé (mort a la presó),[23] Plácido Micó Abogo[24] i més recentment Ramón Esono Ebalé.[25][26]

Playa Negra té un grup de presos estrangers condemnats per participar en l'intent de cop d'estat a Guinea Equatorial de 2004 contra del president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema. Entre ells hi van estar Nick du Toit i Simon Mann, el presumpte capitost,[27][28] fins que va ser alliberat per un indult presidencial el 2 de novembre de 2009, per raons humanitàries.

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.cpj.org/es/2009/06/periodista-de-guinea-ecuatorial-arrestado.php
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Black Beach, la cárcel de los horrores de Obiang», 19-09-2010. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 15 febrer 2017].
  3. ↑ Sengupta, Kim «Coup plotter faces life in Africa's most notorious jail». The Independent [Londres], 11-05-2007 [Consulta: 22 juny 2007]. Arxivat 2007-12-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-29. [Consulta: 16 febrer 2016].
  4. ↑ «Donato Ondó Ondó and other detainees in Black Beach prison». Amnesty International. Arxivat de l'original el 2007-06-17. [Consulta: 22 juny 2007].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Black Beach: La cárcel de la tortura y la muerte del “amigo” Obiang.», 04-07-2014. [Consulta: 15 febrer 2017].
  6. ↑ Michael Scott Doyle, T. Bruce Fryer, Ronald Cere - 2005 - Foreign Language Study
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «La historia de Guinea tras cuatro décadas de independencia es de una profunda tristeza». ABC (diari), 10-10-2008 [Consulta: 20 febrer 2017].
  8. ↑ «Lectura del espacio en Los poderes de la tempestad de Donato Ndongo Bidyogo.», 2004. [Consulta: 2 maig 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Macías justificaba los asesinatos por apaleamientos como "suicidios"». El País, 09-08-1979 [Consulta: 30 maig 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Equatorial Guinea-Macías Country» (en anglès), 1978. [Consulta: 30 juliol 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «THE WORLD'S MOST RESPECTABLE CRIMINAL», 06-11-2005. Arxivat de l'original el 2017-04-16. [Consulta: 17 abril 2017].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Malabo: Casi todos los guineos pasaron por las celdas de Macías». La Vanguardia, 19-08-1979 [Consulta: 28 juliol 2017].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Macias, Verdugo O Victima, 2006. ISBN 1411683242, 9781411683242 [Consulta: 25 juliol 2017]. 
  14. ↑ «El baile de MOKOM I». [Consulta: 17 abril 2017].
  15. ↑ 15,0 15,1 Alejandro Artucio. The Trial of Macias in Equatorial Guinea. Comissió Internacional de Juristes, p. 12. 
  16. ↑ «El asesino hospitalario». [Consulta: 1r maig 2017].
  17. ↑ «Macías mantiene que desconocía las matanzas en Guinea Ecuatorial». El País, 27-09-1979 [Consulta: 2 agost 2017].
  18. ↑ 18,0 18,1 «GUINEA ECUATORIAL, LA MACRO-CÁRCEL DE OBIANG NGUEMA MBASOGO.». Arxivat de l'original el 2017-03-01. [Consulta: 17 abril 2017].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Cronología de Guinea Ecuatorial: 1950 / 1979 De la independencia al juicio contra Macías». [Consulta: 7 desembre 2016].
  20. ↑ Alejandro Artucio. The Trial of Macias in Equatorial Guinea. Comissió Internacional de Juristes, p. 42-43. 
  21. ↑ «Así fue el golpe de Estado contra el presidente Macías». El País, 11-08-1979 [Consulta: 1r juny 2016].
  22. ↑ Alejandro Artucio. The Trial of Macias in Equatorial Guinea. Comissió Internacional de Juristes, p. 54–55. 
  23. ↑ Muere Martín Puye, un dirigente encarcelado de la oposición guineana, diari El País, 15 de julio de 1998.
  24. ↑ «Liberado el líder opositor guineano Plácido Micó tras ser indultado». El País, 09-08-2003 [Consulta: 15 febrer 2017].
  25. ↑ «El dibuixant de còmics Ramon Esono, empresonat». [Consulta: 18 novembre 2017].
  26. ↑ «Obiang no vol caricatures». La Vanguardia.
  27. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20070929083019/http://www.thefirstpost.co.uk/index.php?menuID=2&subID=1736
  28. ↑ «La cárcel de Playa Negra aguarda al millonario Mann». El País, 13-05-2007 [Consulta: 15 febrer 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]