Protestes postelectorals iranianes de 2009

Plantilla:Infotaula esdevenimentProtestes postelectorals iranianes de 2009
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° N, 53° E / 32°N,53°E / 32; 53
Tipusprotesta
protesta estudiantil Modifica el valor a Wikidata
Data2009 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIran Modifica el valor a Wikidata
EstatIran Modifica el valor a Wikidata
Format per

Les Protestes postelectorals iranianes de 2009 es produïren després que el president en funcions, Mahmud Ahmadinejad, declarés la victòria a les eleccions presidencials iranianes de 2009, van esclatar protestes a les principals ciutats de l'lran en suport dels candidats de l'oposició Mir-Hossein Mousavi i Mehdi Karroubi.[1] Les protestes van continuar fins al 2010, i es van anomenar Moviment Verd iranià (en persa: جنبش سبز Jonbesh-e Sabz) pels seus defensors, reflectint el tema de campanya de Mousavi; també van rebre el nom de Despertar Persa, Primavera Persa o Revolució Verda.[2][3][4]

Les protestes van començar la nit del 12 de juny de 2009, després de l'anunci que el president en funcions Mahmud Ahmadinejad va obtenir gairebé el 63 per cent dels vots, malgrat diverses irregularitats denunciades. Els tres candidats de l'oposició van afirmar que els vots van ser manipulats i que les eleccions van ser falsejades; Rezaee i Mousavi van denunciar-ho públicament. Mousavi va anunciar que "no es lliuraria a aquesta manipulació", abans de presentar un recurs oficial contra el resultat al Consell de Guardians el 14 de juny.[3] L'aiatol·là Ali Khamenei va ordenar una investigació sobre les denúncies de frau i irregularitats electorals, tal com van sol·licitar els líders del Moviment Verd.[5][6][7] Ahmadinejad va qualificar les eleccions de "completament lliures" i el resultat d'una "gran victòria" per a l'Iran, i va desestimar les protestes com a poc més que "passions després d'un partit de futbol".[8]

A causa dels casos esporàdics de violència presents a les protestes, el govern va fer que la policia i la milícia paramilitar Basij les reprimissin violentament; els manifestants van ser colpejats, ruixats amb gas pebre, arrestats i torturats, i fins i tot afusellats en alguns casos. La víctima d'arma de foc més coneguda va ser Neda Agha-Soltan, els darrers moments de la qual es van penjar a YouTube i es van emetre a tot el món.[9][10][11] Els grups de l'oposició també van informar que milers de persones més van ser detingudes i torturades a presons d'arreu del país, amb antics reclusos al·legant violacions massives d'homes, dones i nens per part de la Guàrdia Revolucionària Islàmica a presons com les de Kahrizak i Evin.[12][13] El govern iranià va confirmar la mort de 36 persones durant les protestes,[14] mentre que els informes no confirmats dels partidaris de Mousavi al·leguen almenys 72 morts en els tres mesos posteriors a les eleccions. Van afirmar que els familiars dels difunt ses van veure obligats a signar documents que associaven la causa de mort a un infart o una meningitis.[15][16] Les autoritats iranianes van tancar universitats a Teheran, van bloquejar llocs web, van tallar els senyals mòbils[17] i van prohibir les concentracions.[6]

La creació del Moviment Verd iranià es va desenvolupar durant aquestes protestes. També es va anomenar la "revolució de Twitter", a causa de la dependència dels manifestants a Twitter i altres xarxes socials per comunicar-se.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Iran election protests turn violent». CNN, 13-06-2009 [Consulta: 13 juny 2009].
  2. ↑ I speak for Mousavi.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fars News Agency». Fars News, 22-06-2009 [Consulta: 22 juny 2009].
  4. ↑ Yarshater, Ehsan Persia or Iran, Persian or Farsi Arxivat 2010-10-24 a Wayback Machine., Iranian Studies, vol.
  5. ↑ «Election Battles Turn into Street Fights in Iran». , 13-06-2009 [Consulta: 13 juny 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Iranian protester killed after opposition rally». Associated Press, 15-06-2009 [Consulta: 20 agost 2012].
  7. ↑ «Iran's supreme leader orders investigation into claims of vote fraud». , 15-06-2009 [Consulta: 18 juny 2009].
  8. ↑ «Iranian leader: Fiery clashes over election 'not important'». , 14-06-2009 [Consulta: 23 juny 2009].
  9. ↑ «Neda Soltan, Young Woman Hailed as Martyr in Iran, Becomes Face of Protests». Fox News. Arxivat de l'original el 7 novembre 2013. [Consulta: 24 octubre 2013].
  10. ↑ «Neda Agha Soltan's family accuse Iran of her killing». BBC News [Consulta: 24 octubre 2013].
  11. ↑ «Iran: Violent Crackdown on Protesters Widens». Human Rights Watch, 23-06-2009. Arxivat de l'original el 19 març 2017. [Consulta: 4 desembre 2016].
  12. ↑ Saeed Kamali Dehghan «Iran giving out condoms for criminals to rape us, say jailed activists». , 24-06-2011 [Consulta: 6 agost 2013].
  13. ↑ «Protesters savagely raped in jail: Iran's Karroubi». , 10-08-2009 [Consulta: 8 desembre 2019].
  14. ↑ «Iran official says 36 killed in post-vote unrest». AFP, 10-09-2009 [Consulta: 14 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ AFP. «AFP: Iran opposition says 72 killed in vote protests», 03-09-2009. Arxivat de l'original el 18 febrer 2014. [Consulta: 11 setembre 2010].
  16. ↑ «Iran protesters alter tactics to avoid death». , 25-06-2009 [Consulta: 14 febrer 2011].
  17. ↑ «Protests Flare in Tehran as Opposition Disputes Vote». , 13-06-2009 [Consulta: 19 juny 2009].
  18. ↑ «EDITORIAL: Iran's Twitter revolution». The Washington Times, 16-06-2009. Arxivat de l'original el 19 agost 2010. [Consulta: 11 setembre 2010].