L'abril del 2024 van començar a produir-se nombroses protestes dins de campus universitaris com a part de les protestes de la guerra entre Israel i Gaza del 2023. L'escalada va començar després de les detencions massives a l'ocupació del campus de la Universitat de Colúmbia, liderades per grups antisionistes, en què els manifestants van exigir la desinversió d'Israel per part de la universitat pel genocidi de palestins a Gaza.[1] Als Estats Units, més de 2.950 manifestants han estat arrestats,[2] inclosos professors,[3][4] en més de 60 campus universitaris.[2] El 29 d'abril les protestes van arribar al País Valencià amb una acampada i concentracions a la Universitat de València.[5] El 7 de maig, les protestes es van estendre per Europa amb detencions massives als Països Baixos.[6][7] El 12 de maig, s'havien establert vint campaments al Regne Unit i entre universitats d'Austràlia i Canadà.[8][9]
Les diferents demandes inclouen la ruptura dels llaços financers amb Israel, la transparència sobre els llaços financers, la fi de les associacions amb les institucions israelianes i l'amnistia per a manifestants.[10][11] Les universitats han suspès i expulsat estudiants. Algunes universitats han confiat en la policia per dissoldre per la força els campaments i posar fi a les ocupacions d'edificis,[12] mentre que d'altres van fer acords amb els manifestants perquè els campaments fossin desmantellats.[13] Les ocupacions han provocat el tancament de la Universitat de Colúmbia,[14]Cal Poly Humboldt[15] i la Universitat d'Amsterdam;[16] la Universitat Estatal de Portland va aturar els llaços financers amb Boeing pels seus llaços amb Israel;[17]Trinity College Dublin acceptant posar fi a determinades inversions en empreses israelianes.[18] Les cerimònies de graduació d'algunes universitats es van cancel·lar.[19]
Més de 200 grups han expressat el seu suport a les protestes,[20] així com el senador Bernie Sanders i diversos sindicats.[21][22] Les protestes també van rebre el suport del líder suprem de l'IranAli Khamenei.[23] La resposta policial a les protestes ha estat criticada per diverses organitzacions drets humans.[24] S'estima que el 8% dels estudiants universitaris han participat en protestes, el 97% d'ells s'han mantingut no violents i el 28-40% dels estatunidencs donen suport a les protestes amb un 42-47% en contra. Les protestes s'han comparat amb les protestes anti-Vietnam i de 1968.[25][26]
Els partidaris d'Israel i alguns estudiants jueus han expressat la seva preocupació per incidents antisemites durant o al voltant de les protestes, fet que ha provocat condemnes de líders com el president Joe Biden,[11] el primer ministre dels Països Baixos Mark Rutte[27] i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu.[28] Diversos estudiants i professors que han participat en les protestes, molts dels quals són jueus, han dit que les protestes no són antisemites.[29][30][31] Els manifestants i els seus aliats han criticat la disposició de moltes administracions universitàries com a perpetuació d'una "excepció palestina" a la llibertat acadèmica.[32][33]
Les protestes a campus universitaris dels Països Catalans van començar amb una acampada a la Universitat de València el 29 d'abril del 2024, que va anar acompanyada de diverses concentracions dirigides a la universitat i a l'estat espanyol. També es van produir accions a la majoria d'universitats dels Països Catalans.[34]
↑Treisman, Rachel «How some faculty members are defending student protesters, in actions and in words». NPR, 01-05-2024. «It's one of several schools around the country where professors are getting arrested at demonstrations, circulating letters in support of arrested protesters and holding no-confidence votes in their administrations.»
↑Palestine-CBT, Faculty and Staff Supporting Justice in. «The Palestine Exception». Columbia Daily Spectator. Arxivat de l'original el May 21, 2024. [Consulta: 21 maig 2024].