Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Tribu | Maleae |
Gènere | Pyrus |
Espècie | Pyrus calleryana Decne., 1872 |
Nomenclatura | |
Epònim | Joseph-Marie Callery |
Sinònims |
|
La perera de Callery (Pyrus calleryana)[2] és una espècie d'arbre de la família de les rosàcies nativa de la Xina. El seu nom prové de Joseph-Marie Callery, el missioner que va introduir l'arbre a Europa.[3][4]
És un arbre caducifoli que creix d'uns 15 a 20 m d'alçada, de forma cònica. Les fulles són ovalades, de 4 a 7 cm de llarg, de color verd fosc al feix i verd clar al revers. Les flors es desclouen al començament de la primavera abans de les fulles, i són blanques, amb cinc pètals, i mesuren de 2 a 3 cm de diàmetre.[5][6]
El fruit és menor d'1 cm de diàmetre, dur, abans d'estovar-se després de glaçades, moment en què són aliment per als ocells, que dispersen les llavors mitjançant els seus excrements. A l'estiu, el fullatge és verd fosc, i a la tardor generalment les fulles es tornen de tons brillants, des de groc i taronja fins al vermell, rosa, morat i bronze. A vegades, aquests colors apareixen alhora en una sola fulla. En certes ocasions, el canvi de color ocorre ben entrada la tardor, i fins i tot una gelada primerenca pot fer cessar el canvi i produir una caiguda prematura del fullam.[5][7] Aquest arbre és resistent a plagues. Pot ser danyat més fàcilment per tempestes i forts vents que no pas per malalties.[8]
És molt comú veure'l plantat a Amèrica del nord com a arbre ornamental, molt freqüent en barris suburbans. És tolerant a diferents tipus de substrat, nivells de drenatge i acidesa del sòl. La forma de la copa va des d'ovalada a el·líptica. La simetria de moltes varietats li permet ser emprat en jardineria formal, com ara parcs empresarials o parcs industrials. Generalment s'empra pel seu valor decoratiu, també potenciat pel fet que els seus fruits atrauen els ocells. Se'ls valora pel canvi de color espectacular a la tardor.[9][2] A Barcelona es fa servir la subespècie Chanticleer com a arbre d'alineació en carrers estrets o en parcs i jardins petits.[2]
L'ús ornamental de l'arbre ha rebut crítiques pels ciutadans per la forta olor que desprenen en l'època de floració, que ha sigut comparada amb la del peix podrit, vòmit o esperma.[10][11]
Pot arribar a ser una espècie invasora a molts llocs, doncs desplaçar espècies autòctones menys resistents o amb menor capacitat d'expansió.[8] Les plantes de planter sovint difereixen de les varietats seleccionades en el fet que tenen una conformació més irregular, i també densament dotades d'espines. A la revista botànica Castanea es va inventariar l'espècie a 152 comtats a vint-i-cinc estats nord-americans.[12]