Pàvel Akselrod
|
No s'ha de confondre amb Liubov Akselrod. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pàvel Borísovitx Akselrod 25 agost 1850 Potxep (Rússia) |
| Mort | 16 abril 1928 (77 anys) Berlín (Alemanya) |
| Sepultura | Urnenfriedhof Gerichtstraße (en)  |
| Nacionalitat | Rus |
| Es coneix per | Ideòleg i dirigent menxevic |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista d'opinió |
| Partit | Partit Obrer Socialdemòcrata Rus |
| Moviment | Marxisme |
| Participà en | |
| 30 abril 1907 (Julià) | V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
| 10 abril 1906 (Julià) | IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
| 17 juliol 1903 (Julià) | II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Nadezhda Kaminer |
Pàvel Boríssovitx Akselrod (en rus: Па́вел Бори́сович Аксельро́д) (Potxep, Imperi Rus, 25 d'agost de 1850Nota 1 - Berlín, 16 d'abril de 1928) fou un activista i teòric marxista rus d'origen jueu, principal ideòleg i prominent dirigent de l'ala menxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).[1]
Akselrod va ser el dirigent menxevic que més va contribuir a perfilar el corrent dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, i a definir la seva postura en els principals temes que la distingien dels bolxevics.[1] El seu principal objectiu com a teòric socialista fou adaptar els postulats dels teòrics socialistes d'Europa occidental a la situació russa del moment.[1]
Originàriament partidari de Mikhaïl Bakunin, va ser un dels fundadors del marxisme rus el 1883, evolucionant políticament durant l'últim quart del segle xix.[2] Va ser un dels pocs dirigents socialistes russos que provenia d'una família pobra i que no va tenir una acurada educació a causa d'això.[3]
Un dels principals ideòlegs marxistes russos, Gueorgui Plekhànov, va formar juntament amb ell el grup Emancipació del Treball, una organització per a la producció de literatura socialista. Especialitzat en qüestions organitzatives i tàctiques del moviment socialdemòcrata rus, en la disputa del 2n Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus es va alinear amb el corrent menxevic, del qual va ser el principal ideòleg, malgrat les seves temporals diferències amb altres dirigents de la fracció. Oposat a la presa del poder, que considerava prematura, tant en la Revolució de 1905 com en la de 1917, va viure a l'exili excepte en dos breus períodes que van coincidir amb les revolucions.
A Estocolm, quan els bolxevics van enderrocar al feble Govern Provisional Rus, no va tornar a Rússia i es va instal·lar a Alemanya, on va tractar en va de demanar el suport dels socialistes europeus contra el govern soviètic. Va morir a l'exili a Berlín.
Notes
[modifica]Nota 1: La data de naixement fou sempre desconeguda, coneixent-se únicament que fou el 1849 o el 1850. El 25 d'agost de 1850 fou escollit pels amics d'Akselrod per a celebrar el seu 75è aniversari a l'exili de Berlín.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ascher (1972), pàg. 2
- ↑ Ascher (1972), pàg. 3
- ↑ Ascher (1972), pàg. 4
- ↑ Ascher (1972), pàg. 378
Bibliografia
[modifica]- Ascher, Abraham. Pavel Axelrod and the Development of Menshevism (en anglès). Harvard University Press, 1972, pàg. 420. ISBN 0674659058.
- Ascher, Abraham. Pavel Axelrod: A Conflict between Jewish Loyalty and Revolutionary Dedication (en anglès). vol. 24, 1965, pàgs. 249-265.
- Baron, Samuel Haskell. Plekhanov: the father of Russian Marxism (en anglès). Stanford University Press, 1966, pàg. 400. OCLC 22292388.
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia de Pàvel Akselrod (anglès)
- Breu ressenya de Pàvel Akselrod (anglès)