Quercus boyntonii
 Material vegetatiu de Quercus boyntonii a Carolina del Sud, EUA  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 33635 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus boyntonii Beadle, 1901 |
.svg){kind=icon}
Quercus boyntonii és una espècie de roure en la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Tenen els estils curts; les glans maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i lleugerament amarg, l'interior de la gla té pèl. Les fulles no tenen de la majoria de pèls en els seus sòbuls, que solen ser arrodonits.[1]
Descripció
[modifica]Quercus boyntonii és un petit arbre o arbre arbustiu, que pot créixer de 2 a 6 metres d'alçada. L'escorça és de color marró i escamosa. Les branques són de color marró clar, molt rizomatoses i els seus brots marrons, ovoides, lleugerament pubescents, de 2-4 mm. Les seves fulles fan 5-10 x 2-6 cm, oboval a oblanceolades, base cuneada, àpex és arrodonit, marges revolute amb 3 (-5) lòbuls pot profunds a prop de l'àpex. Les fulles són de color verd fosc per sobre, tomentós platejat o gris groguenc per sota; 6-8 parells de venes secundàries, pecíol 5-10 mm, lleugerament pubescents. Les seves flors surten a la primavera i els seus fruits són unes glans que fan 1-1,7 cm, ovoides, de color marró clar, glabres, que poden anar sols o en parelles. La tassa cobreix 1/2 o 1/3 de la gla, és tomentosa amb escales adpresos. Quercus boyntonii prefereix sòls sorrencs i ben drenats.
Distribució i hàbitat
[modifica]És un endemisme als Estats Units principalment a l'estat d'Alabama i Texas,[2] on creixen arran de mar fins als 200 m.[3]
Taxonomia
[modifica]Quercus boyntonii va ser descrita per Chauncey Delos Beadle i publicat a Biltmore Botanical Studies 1(1): 47–48. 1901[4]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
boyntonii: epítet atorgat en honor del botànic estatunidenc Frank Ellis Boynton.
Referències
[modifica]- ↑ Nixon, Kevin C.; Muller, Cornelius H. «5c. Quercus Sect. Quercus Linneaus» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Arboretum), Emily Beckman (The Morton; Arboretum), Lisa Kenny (The Morton; Arboretum), Katherine Wenzell (The Morton. «IUCN Red List of Threatened Species: Quercus boyntonii», 11-03-2015. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Quercus boyntonii». [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Quercus boyntonii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑ «Quercus boyntonii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑ «Quercus boyntonii». The Plant List. [Consulta: 9 juliol 2014].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
Enllaços externs
[modifica]- Centre de Control de Conservació Mundial 1998. Quercus boyntonii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Descarregat al 23 d'agost de 2007.