Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 194199 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Fagaceae |
Gènere | Quercus |
Espècie | Quercus mohriana Rydb., 1901 |
Nomenclatura | |
Exautor | Buckley |
Distribució | |
Quercus mohriana, és un tipus de roure arbustiu o arbre petit perennifoli que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs.
Quercus mohriana pot ser un arbre petit de fins a 6 metres d'altura o un arbust de molt de gruix. L'escorça és de color marró clar, aspra i solcada profundament. Les branquetes són de color groguenc o blanquinós, amb pèls curts de vellut, arribant a ser suau amb l'edat. Els brots són de color vermell fosc-marró, escassament coberts de pèls. Les fulles són brillants, coriàcies, de color blau fosc-gris i densament cobert de pèls grisos clars per sota.[1] Tenen vores senceres i són de vegades dentades. La inflorescència, que apareix a la primavera, és de color vermellós. Hi ha aments femenins amb una a tres flors i aments masculins amb nombroses flors. Les glans són profundes, creixen sols o en parelles i són de color marró clar, àmpliament ovoides amb l'àpex arrodonides.[2]
Quercus mohriana és endèmica en les regions muntanyoses centrals del sud d'Amèrica del Nord.[2] És abundant a l'oest de Texas. També creix al sud-oest d'Oklahoma i el nord-est de Nou Mèxic i a l'estat de Coahuila de Mèxic.[2]
L'hàbitat preferit d'aquest roure és de pedra calcària seca o vessants calcàries a una alçada d'entre 600 i 2500 metres sobre el nivell del mar, en garrigues i en matolls desèrtics de sabana.[2] Es desenvolupa en les regions que reben menys de 20 centímetres de precipitació anual.[1] Creix en associació amb Cercocarpus montanus, Ceanothus greggii, Quercus pungens, Juniperus monosperma, Opuntia imbricata, Opuntia phaeacantha, Ungnadia speciosa, Diospyros texana, Erioneuron pilosum i Quercus fusiformis.[3]
Quercus mohriana va ser descrita per Buckley ex-Rydb. i publicat a Bulletin of the New York Botanical Garden 2(6): 219, pl. 31, f. 1–2. 1901.[4][5][6]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
mohriana: epítet atorgat en honor del farmacèutic i botànic Charles Mohr d'Alabama.[7]