Estat de conservació | |
---|---|
Espècie amenaçada | |
UICN | 30956 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Fagaceae |
Gènere | Quercus |
Espècie | Quercus oglethorpensis W.H.Duncan, 1940 |
Distribució | |
Quercus oglethorpensis és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies. És endèmic als Estats Units. És el nom del Comtat d'Oglethorpe, Geòrgia, on va ser descobert per primera vegada.[1]
Quercus oglethorpensis és un arbre caducifoli, que creix aproximadament fins als 25 metres d'altura, amb un diàmetre a l'alçada de l'home d'uns 80 cm.[2] Té un tronc recte. L'escorça és de color gris clar, escamosa. Les branques són retorçades, no tenen pèl, porpres. Les gemmes són globoses, de color vermell marró, 2-2,5 mm de llarg. Les fulles fan 5-13 x 2-4 cm, de fulla caduca, estretament el·líptiques a oblanceolades. L'àpex és obtús, base de cuneïforme, sencera, però de vegades el marge és ondulat o lleugerament lobulat a prop de l'àpex, de color verd fosc, sense pèl per sobre, de color verd clar per sota amb pubescència de color groguenc, de color groc el nervi central amb 3-5 parells de venes. El pecíol fa 2-7 mm. Les flors surten a la primavera. Les glans fan 1,6-2 cm de llarg, ovoides, de color marró fosc, sèssils o amb un peduncle curt de 7 mm, tancada 1/3 de tassa, tassa de la part superior en forma d'escates adpreses. Les glans maduren al cap d'un any.
L'espècie habita al Piedmont, sud-oest de Geòrgia, nord-est de Carolina del Sud, Louisiana i Mississipi,[1][2] entre els 0-200 m. Aquesta espècie de roure prefereix sòls rics i humits.
Habitualment aquesta espècie de roure està afectat pel xancre del castanyer.[1][2]