Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(1960) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 maig 1939 Laurel (Mississipi) |
Mort | 30 abril 2023 (83 anys) Peachtree City (Geòrgia) (en) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Formació | Universitat Estatal de Tennessee |
Alçada | 187 cm |
Pes | 74 kg |
Activitat | |
Ocupació | atleta |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
Esport | atletisme |
Disciplina esportiva | salt de llargada |
Participà en | |
1968 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 |
1964 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 |
1960 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 |
Premis | |
| |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Atletisme | |||
Jocs Olímpics | |||
Roma 1960 | salt de llargada | ||
Tòquio 1964 | salt de llargada | ||
Ciutat de Mèxic 1968 | salt de llargada | ||
Jocs Panamericans | |||
São Paulo 1963 | salt de llargada | ||
Winnipeg 1967 | salt de llargada |
Ralph Boston (Laurel, 9 de maig de 1939 - Peachtree City, 30 d'abril de 2023) va ser un atleta nord-americà, ja retirat, especialista en salt de llargada i guanyador de tres medalles olímpiques.
Va néixer el 9 de maig de 1939 a la ciutat de Laurel, població situada a l'estat de Mississipi.
Destacà a la dècada del 1960, quan el 12 d'agost del 1960 trencà el rècord del món del salt de llargada establert per Jesse Owens 25 abans i deixant-lo en 8.21 metres. Guanyador del Campionat Nacional aquell mateix en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia), i amb tan sols 21 anys, aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició olímpica de salt de llargada i establint un nou rècord olímpic amb un salt de 8.12 metres.
Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó), on va aconseguir guanyar la medalla de plata i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic), on guanyà la medalla de bronze.
El 15 d'agost de 1964 tornà a batre el rècord del món, destronat el soviètic Íhor Ter-Ovanessian, i deixant-lo en 8.31 metres, una distància que ell mateix augmentà fins al 8.35 metres i que fou vigent fins al 18 d'octubre de 1968, quan Bob Beamon el tornà a batre (8.90 m.).
Al llarg de la seva carrera guanyà dues medalles d'or en els Jocs Panamericans.