Rebel sense causa

Rebel sense causa
Rebel Without a Cause
	;
Fitxa
Direcció	Nicholas Ray
Protagonistes	James Dean; Natalie Wood; Sal Mineo; Ann Doran; William Hopper; Rochelle Hudson; Corey Allen; Dennis Hopper; Ian Wolfe; Jim Backus; Edward Platt; Jack Simmons; Nick Adams; Nick Adams (en) ; Paul Birch; Robert Foulk; Virginia Brissac; Marietta Canty
Producció	David Weisbart
Dissenyador de producció	Malcolm C. Bert
Guió	Stewart Stern, Irving Shulman i Nicholas Ray
Música	Leonard Rosenman
Fotografia	Ernest Haller
Muntatge	William H. Ziegler
Vestuari	Moss Mabry
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	27 octubre 1955
Durada	106 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Los Angeles i Santa Monica
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema per a adolescents, coming-of-age i drama
Lloc de la narració	Los Angeles
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1956); Oscar al millor actor secundari (1956); Oscar a la millor història (1956) ;

Rebel sense causa^[1] (títol original en anglès Rebel Without a Cause) és una pel·lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.^[1]

Argument

Jimmy Stark (James Dean), estudiant d'institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d'una ciutat a l'altra. Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l'amor de Judy (Natalie Wood) i l'amistat admirativa de 'Platón' Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles...^[2]

Repartiment

James Dean: Jim Stark
Natalie Wood: Judy
Jim Backus: el pare de Jim
Ann Doran: la mare de Jim
Sal Mineo: Platon
Corey Allen: Buzz
Dennis Hopper: Goon
Rochelle Hudson: la mare de Judy
William Hopper: el pare de Judy
Virginia Brissac: l'àvia de Jim
Nick Adams: Moose
Jack Simmons: Cookie

Al voltant de la pel·lícula

La pel·lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel·lícula. La primera va ser A l'est de l'edèn. El tercer i últim film de l'actor, rodat l'any de la seva mort, el 1955, és Gegant.
Al principi, en la primera temptativa d'adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel·lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l'est de l'edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark
Jayne Mansfield havia d'interpretar el paper de Judy. Però va ser finalment Natalie Wood, menys ingènua del que el realitzador es pensava en un principi, qui va aconseguir el paper. Ray hauria tingut una relació amb ella durant un temps.
És el primer verdader paper per a Dennis Hopper, que no havia fet fins llavors més que una aparició a l'anterior pel·lícula del director Johnny Guitar.
Altres dos actors que van actuar en aquesta pel·lícula van morir en circumstàncies estranyes: Natalie Wood es va ofegar el 1981 i Sal Mineo va ser assassinat el 1976 per raons que continuen sent fosques actualment.
Al principi, la pel·lícula havia de ser rodada en blanc i negre.
L'escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estar membre d'una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.
James Dean va ser ferit al puny en l'escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge...
El nom de Stark ve de Trask, el nom del personatge de James Dean en el seu primer i precedent film, A l'est de l'edèn.
Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.
L'escena amb el simi va ser una total improvisació de James Dean.
El director fa un cameo a l'última escena, caminant cap a l'edifici.
El tema musical de Leonard Rosenman té una estranya semblança amb el de Marnie d'Alfred Hitchcock, amb música de Bernard Herrmann estrenada el 1964

Premis i nominacions

Nominacions

Oscar al millor actor secundari per Sal Mineo^[3]
Oscar a la millor actriu secundària per Natalie Wood^[3]
Oscar al millor guió original per Nicholas Ray^[3]
BAFTA per la millor pel·lícula
BAFTA al millor actor estranger per James Dean

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Rebel Without a cause». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «The 28th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel sense causa

Anàlisi de la baralla amb ganivets a filmdeculte.com Arxivat 2009-01-08 a Wayback Machine. (francès)
Com es va fer Rebel sense causa per Sam Kashner
Rebel sense causa per Raymond Weschler Arxivat 2020-07-06 a Wayback Machine.

[català-1] 1,0 ^1,1 Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Rebel Without a cause». The New York Times.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «The 28th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]