Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Regina de Lamo y Jiménez ![]() 7 setembre 1870 ![]() Úbeda (Província de Jaén) ![]() |
Mort | 17 novembre 1947 ![]() Barcelona ![]() |
Ideologia | Anarcofeminisme i feminisme marxista ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Feminisme ![]() |
Ocupació | escriptora, editora, sindicalista, banquera, professora de cant, pianista, professora de música, periodista, poetessa ![]() |
Gènere | Novel·la sentimental, assaig, poesia i teatre ![]() |
Alumnes | Estrellita Castro ![]() |
Nom de ploma | Nora Avante Regina Lamo de O’Neill ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Família | |
Fills | Carlota O'Neill, Enriqueta O'Neill ![]() |
Parents | Lidia Falcón, neta Carlos Enrique Bayo, besnet ![]() |
Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947) fou una escriptora, professora de música, política i activista social molt polifacètica. Firmava els seus articles amb el seu nom, però també utilitzà Nora Avante com a nom de ploma. D'origen andalús, amb només sis anys la família es traslladà a Madrid i, al 1914, a Barcelona.[1][2] Fou una figura molt destacada del cooperativisme obrer de principis de segle XX i una de les primeres figures en reivindicar el feminisme en el marc del cooperativisme.[3]
Nascuda en el si d'una família republicana, atea i liberal. El seu pare, Anselmo de Lamo, fou un sastre proper a l'ideologia masona i la seva mare, Micaela Jiménez, fou una lliurepensadora. Al traslladar-se a Madrid, de Lamo estudià piano i solfeig, obtingué el premi nacional de piano del Conservatori de Madrid i, posteriorment, el del Conservatori de París.[2]
Fou molt propera al pensament de la feminista Rosario de Acuña; escrivia en diaris i revistes, però també literatura, especialment poesia i teatre.[4] El 1917, durant la seva època de residència a la ciutat comtal, feu la seva primera aparició pública en una lectura de poesia a l'Ateneu Barcelonès amb la també escriptora feminista Maria Domènech Escoté. Així mateix, fou delegada de la Federació Sindical d'Obreres i es dedicà a fer conferències i xerrades sobre economia cooperativa, feminisme i cooperativisme.[5] També es deu a de Lamo l'impuls de crear un banc de crèdit cooperatiu per a classes obreres,[6] idea que exposa en diverses ocasions públicament, inspirada en experiències com les de Raifeissen, Schulze o Luzzatti. Aquesta idea acabà desembocant en la creació del Banco de Crédito Popular y Cooperativo de Valencia.[1]