Regina de Lamo Jiménez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Regina de Lamo y Jiménez  7 setembre 1870 Úbeda (Província de Jaén) |
| Mort | 17 novembre 1947 (77 anys) Barcelona |
| Ideologia | Anarcofeminisme i feminisme marxista |
| Activitat | |
| Camp de treball | Feminisme |
| Ocupació | escriptora, editora, sindicalista, banquera, professora de cant, pianista, professora de música, periodista, poetessa |
| Gènere | Novel·la sentimental, assaig, poesia i teatre |
| Alumnes | Estrellita Castro |
| Nom de ploma | Nora Avante Regina Lamo de O’Neill |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Carlota O'Neill, Enriqueta O'Neill |
| Parents | Lidia Falcón, neta Carlos Enrique Bayo, besnet |
Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947) fou una escriptora, professora de música, política i activista social molt polifacètica. Firmava els seus articles amb el seu nom, però també utilitzà Nora Avante com a nom de ploma. D'origen andalús, amb només sis anys la família es traslladà a Madrid i, al 1914, a Barcelona.[1][2] Fou una figura molt destacada del cooperativisme obrer de principis de segle XX i una de les primeres figures en reivindicar el feminisme en el marc del cooperativisme.[3]
Biografia
[modifica]Nascuda en el si d'una família republicana, atea i liberal. El seu pare, Anselmo de Lamo, fou un sastre proper a l'ideologia masona i la seva mare, Micaela Jiménez, fou una lliurepensadora. Al traslladar-se a Madrid, de Lamo estudià piano i solfeig, obtingué el premi nacional de piano del Conservatori de Madrid i, posteriorment, el del Conservatori de París.[2]
Carrera professional
[modifica]Fou molt propera al pensament de la feminista Rosario de Acuña; escrivia en diaris i revistes, però també literatura, especialment poesia i teatre.[4] El 1917, durant la seva època de residència a la ciutat comtal, feu la seva primera aparició pública en una lectura de poesia a l'Ateneu Barcelonès amb la també escriptora feminista Maria Domènech Escoté. Així mateix, fou delegada de la Federació Sindical d'Obreres i es dedicà a fer conferències i xerrades sobre economia cooperativa, feminisme i cooperativisme.[5] També es deu a de Lamo l'impuls de crear un banc de crèdit cooperatiu per a classes obreres,[6] idea que exposa en diverses ocasions públicament, inspirada en experiències com les de Raifeissen, Schulze o Luzzatti. Aquesta idea acabà desembocant en la creació del Banco de Crédito Popular y Cooperativo de Valencia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dalmau i Torvà, Marc; Massip, Mar. El moviment feminista cooperatiu. L'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista (1931-1939). Valls: Cossetània, 2022. ISBN 9788413561950.
- ↑ 2,0 2,1 Villa Benayas, Rubén «Regina Lamo Jiménez, una mujer cooperatista». Cuadernos Mujer y Cooperativismo, 2007, pàg. 90-93. OCLC: 1010560378.
- ↑ Lamo Jiménez, Regina de «Cooperativismo y Humanismo». Acción Cooperativista, 102, 25-01-1925, pàg. 2-3.
- ↑ «Ausencias : escritoras en los márgenes de la cultura» (en castellà). Arcibel, 2013. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Osborne, R «La década prodigiosa de Regina Lamo: su compromiso con el cooperativismo obrero en la Cataluña de los años veinte». Arbor: Ciencia, Pensamiento y Cultura, 196, 2020, pàg. 551.
- ↑ La Vanguardia, 30-03-1920, pàg. 4.