Renzo Massarani

Plantilla:Infotaula personaRenzo Massarani
Biografia
Naixement26 març 1898 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1975 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, crític musical, crític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: bb98004b-f8d0-4da4-bfb7-9bd43ade2d24 Modifica el valor a Wikidata

Renzo Massarani, (Màntua, Itàlia, 26 de març de 1898 - Rio de Janeiro, Brasil, 28 de març de 1975) fou un compositor i crític musical italo-brasiler.[1][2]

Va estudiar amb Respighi a l'"Accademia di Santa Cecilia" de Roma (diploma de 1921) i va ser director de música del teatre de titelles de Vittorio Podrecca II, el "Teatro dei Piccoli" i com a crític musical. Va abandonar Itàlia feixista i es va establir a Rio de Janeiro el 1935, convertint-se en ciutadà naturalitzat brasiler el 1945; Va ser actiu com a crític musical. A causa de la prohibició de les seves obres durant la dictadura de Mussolini, els estralls de la Segona Guerra Mundial, i la seva pròpia destrucció de moltes partitures, gran part de la seva producció no és extingida. La seva música sobrevivent revela un compositor de considerable talent.[3][4]

A Roma va debutar amb la seva obra Bianco e nero (1923), Noi due (1923), Le nozze di Tachiu (1927) i Gibetto e Gherminella (1929). També fou crític musical de <<L'Impero>> i, quan es traslladà a Brasil, col·laborà a <<O jornal do Brazil>>, de Rio de Janeiro. Així mateix va escriure Sinfonietta, Introducción, tema y variaciones, per a orquestra (1933), i la música de L'Annonce faite a Marie, de Paul Claudel (1941).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Girardi, Enrico; Martinotti, Sergio (ed.). «Renzo Massarani». A: La musica a Milano, in Lombardia e oltre. Vita e Pensiero, 2000, p. 399–413. ISBN 978-88-343-0499-0 [Consulta: 20 novembre 2018]. 
  2. ↑ «Renzo Massarani». Academia Brasileira de Música. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2018. [Consulta: 20 novembre 2018].
  3. ↑ Schnapp, Jeffrey Thompson. «Renzo Massarani (1898-1975)». A: Staging Fascism: 18 BL and the Theater of Masses for Masses. Stanford University Press, 1996, p. 146–147. ISBN 978-0-8047-2608-5 [Consulta: 20 novembre 2018]. 
  4. ↑ Waterhouse, John C.G. «Massarani, Renzo (1898-1975), composer, critic». A: Grove Music Online. Oxford University Press, 2001. ISBN 9781561592630 [Consulta: 20 novembre 2018].  Arxivat 21 de novembre 2018 a Wayback Machine.