Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) René-Louis Baire 21 gener 1874 6è districte de París (França) |
Mort | 5 juliol 1932 (58 anys) Chambèri (França) |
Causa de mort | suïcidi |
Formació | Lycée Henri-IV Lycée Lakanal École Normale Supérieure Universitat de París |
Tesi acadèmica | Sur les fonctions de variables réelles (1899 ) |
Director de tesi | Charles Émile Picard |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, catedràtic, topòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Borgonya (1905–1914) Universitat de Montpeller (1901–1905) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Arnaud Denjoy |
Premis | |
René Baire (francès: René-Louis Baire) (6è districte de París, 21 de gener de 1874 - Chambèri, 5 de juliol de 1932) va ser un matemàtic francès.
Fill d'un humil sastre de París que va morir quan ell tenia 16 anys, Baire va aconseguir beques per estudiar al Lycée Lakanal i al Lycée Henri IV abans d'ingressar a l'École Normale Supérieure el 1892. Durant els tres anys següents va ser un dels estudiants de matemàtiques més brillants.[1] Després de graduar-se va obtenir una altra beca per estudiar a Itàlia on va conèixer i fer amistat amb Vito Volterra.[2] També va ser professor d'institut a Troyes, Bar-le-Duc i Nancy. El 1899 va obtenir el doctorat amb una tesi en la que enunciava el teorema de categories de Baire.[3] A partir de l'època de Bar-le-Duc es va començar a manifestar una malaltia de l'esòfag que el va turmentar tota la seva vida.
El 1901 va ser nomenat professor de matemàtiques a la universitat de Montpeller, de la qual va passar a la de Dijon (actualment Universitat de Borgonya) el 1905 i en la qual va romandre fins al 1914 moment en què va prendre una absència per curar-se de la seva malaltia a Lausana. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el va impedir retornar i l'empitjorament de la seva malaltia el va incapacitar per les tasques de recerca. Tot i així, va rebre la Legió d'Honor i va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1922; a l'any següent [4] va rebre el premi Auguste Estrade Delcros de l'Acadèmia Francesa de Ciències. El 1932 va tenir un atac especialment greu i va ser traslladat a un hospital psiquiàtric de Chambery on va morir.[5]
Les seves recerques van ser en el camp de l'anàlisi de les funcions: a ell se li deu el concepte de semicontinuitat i ell va ser qui va utilitzar de forma sistemàtica a França els conceptes topològics i transfinits de Cantor.[6] Tots aquests conceptes van ser desenvolupats en el seu llibre Leçons sur les fonctions discontinues de 1905, que va tenir notable influència posterior.[7]