Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1865 Viena (Àustria) |
Mort | 23 setembre 1929 (64 anys) Göttingen (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Altres noms | Amico di LaVereso |
Residència | Viena |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Viena Universitat de Múnic Universitat Tècnica de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Química col·loidal |
Ocupació | físic, inventor, químic, catedràtic |
Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Graz |
Influències | |
Família | |
Pare | Adolph Zsigmondy |
Germans | Karl Zsigmondy Otto Zsigmondy Emil Zsigmondy |
Parents | Jenő Zsigmondy, nebot segon |
Premis | |
| |
Richard Adolf Zsigmondy (Viena, 1 d'abril de 1865 - Göttingen, 23 de setembre de 1929) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1925.
Va néixer l'1 d'abril de 1865 a la ciutat de Viena, capital en aquells moments de l'Imperi Austrohongarès i que avui en dia ho és d'Àustria. Fill d'un científic que havia inventat instruments quirúrgics en el camp de l'odontologia, va créixer amb la seva mare després de la mort del seu pare l'any 1880. A l'institut va desenvolupar un interès en les ciències naturals, especialment en química i física i va començar a dur a terme experiments en el seu propi laboratori a casa. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena, però aviat inicià els seus estudis de química a la Universitat de Múnic, on es doctorà el 1893.
Retornà posteriorment a Graz, esdevenint professor de química a la universitat d'aquesta ciutat. A partir de 1908 fou director de l'Institut de Química Inorgànica de Göttingen, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació l'any 1929. Va morir el 23 de setembre d'aquell any a la ciutat de Göttingen, situada a l'estat alemany de Baixa Saxònia.
Zsigmondy és conegut per les seves investigacions fonamentals en la química dels col·loides, desenvolupant, en col·laboració amb Heinrich Siedentopf, el primer ultramicroscopi.
L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis i experimentacions sobre les suspensions col·loidals. El premi fou anunciat l'11 de novembre de 1926, i entregat el desembre d'aquell any.
En honor seu s'anomenà el cràter Zsigmondy de la Lluna.