Richard Bellman |
|
Naixement | (en) Richard Ernest Bellman 26 agost 1920 Brooklyn (Nova York) |
---|
Mort | 19 març 1984 (63 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
---|
Causa de mort | malaltia |
---|
Formació | Universitat de Princeton (1943–1946) Universitat de Wisconsin-Madison (1942–1943) Universitat Johns Hopkins (1941–1942) Brooklyn College (1938–1941) City College de Nova York (1937–1938) Abraham Lincoln High School (–1937) |
---|
Tesi acadèmica | On the Boundedness of Solutions of Non-Linear Differential and Difference Equations (1947 ) |
---|
Director de tesi | Solomon Lefschetz |
---|
|
Camp de treball | Matemàtiques aplicades, matemàtiques, optimization method (en) , teoria de control i biologia matemàtica |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, informàtic |
---|
Ocupador | Universitat del Sud de Califòrnia (1965–1984) RAND Corporation (1952–1965) Universitat Stanford (1948–1952) Universitat de Princeton (1946–1948) |
---|
Membre de | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Christine Shoemaker, John Casti, Carlos Ford-Livene, Lorinda Cheng Hu, Kenneth Cooke, Edward Stanley Angel, Gopal Kadekodi i Augustine Esogbue |
---|
|
|
Richard Bellman (Brooklyn i Nova York, 26 d'agost de 1920 - Los Angeles, 19 de març de 1984) fou un matemàtic aplicat, la major contribució va ser la metodologia anomenada programació dinàmica.
Bellman va estudiar matemàtiques a la Universitat de Brooklyn, on va obtenir una diplomatura, i després a la Universitat de Wisconsin, on va obtenir la seva llicenciatura. Posteriorment va començar a treballar en el Laboratori Nacional Los Alamos en el camp de la física teòrica. El 1946 va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Princeton. També va exercir la docència a la universitat del sud de Califòrnia, va ser soci de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1975) i de l'Acadèmia Nacional Americana d'Enginyeria (1977). El 1979 el IEEE li va atorgar la medalla d'honor per la seva contribució a la teoria dels sistemes de control i dels processos de decisió,
en especial per la seva contribució amb la programació dinàmica i per l'equació de Bellman.
El seu primer estudiant de doctorat va ser Austin Esogbue, que és actualment professor a l'Institut tecnològic de Geòrgia, al departament d'enginyeria industrial i de sistemes.
- Assad, Arjang A. «Richard E. Bellman». A: Assad, A., Gass, S. (eds.). Profiles in Operations Research (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-1-4419-6280-5.
- Bellman, Nina; Bellman, Eric; Bellman, Kristie. «Richard Ernest Bellman». A: Robert S. Roth (ed.). The Bellman Continuum (en anglès). World Scientific, 1986, p. 3-14. ISBN 9971-50-090-6.
- Dreyfus, Stuart «Richard Bellman on the Birth of Dynamic Programming» (en anglès). Operations Research, Vol. 50, Num. 1, 2002, pàg. 48-51. ISSN: 0096-3984.
- Dreyfus, Stuart «Richard Ernest Bellman» (en anglès). International Transactions in Operational Research, Vol. 10, Num. 5, 2003, pàg. 543-545. DOI: 10.1111/1475-3995.00426. ISSN: 1475-3995.
- Gani, J. «Obituary: Richard Bellman» (en anglès). Journal of Applied Probability, Vol. 21, Num. 4, 1984, pàg. 935-936. DOI: 10.1017/S0021900200037645. ISSN: 0021-9002.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Bellman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.