Richard Kadison |
|
Naixement | (en) Richard Vincent Kadison 25 juliol 1925 Nova York |
---|
Mort | 22 agost 2018 (93 anys) Narberth (Pennsilvània) |
---|
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
---|
Formació | Universitat de Chicago (1945–1950) Bronx High School of Science (–1942) City College de Nova York (1942–1944) |
---|
Tesi acadèmica | A Unified Representation Theory for Topological Algebra (1950 ) |
---|
Director de tesi | Marshall Stone |
---|
|
Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra d'operadors i anàlisi funcional |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Universitat de Pennsilvània (1964–2018) Universitat de Colúmbia (1952–1964) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1950–1952) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1944–1945) |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | James Glimm, Richard Lashof, Marc Rieffel, Gert Pedersen, Erling Størmer, Baruch Solel, Johan Aarnes, Mikael Rørdam, Laurence Gardner, Raymond Allen Mayer, Alan Hopenwasser, Alexander Kaplan, Berndt Brenken, Kjeld Jensen, Liming Ge, Mogens Hansen, Sze-Kai Tsui, Xiong Liu, Junhao Shen, Gergei Bana, Soumyashant Nayak i Zhe Liu |
---|
|
Cònjuge | Karen M Holm |
---|
Fills | Lars Kadison |
---|
Pares | David Edward Kadison (Kadushin) i Rae Siegel |
---|
|
|
Richard Kadison (Nova York, 25 de juliol de 1925 - Narberth, 22 d'agost de 2018), conegut com Dick Kadison, va ser un matemàtic estatunidenc.
Nascut a Nova York. va estudiar a l'institut del Bronx i al City College de la ciutat, abans d'ingressar a la Marina dels Estats Units d'Amèrica durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, va reprendre el estudi a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar el 1950, sota la direcció de Marshall Stone. Després de dos cursos a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, el 1952 es va incorporar com professor de la Universitat de Colúmbia, en la qual va romandre fins al 1964.
El 1964 es va incorporar a la universitat de Pennsilvània, amb l'objectiu de crear un fort grup de recerca. Va estar la resta de la seva vida en aquest lloc, havent creat un dels grups de recerca més importants del món en àlgebra d'operadors i en anàlisi funcional.
Kadison va publicar un centenar de treballs científics[3] entre els quals destaca el seu article de 1959, escrit conjuntament amb Isadore Singer, sobre les extensions dels estats purs i en el qual plantejava l'avui conegut com problema (o conjectura, o propietat) de Kadison-Singer, sobre els espais de Hilbert d'infinites dimensions.[6]
Durant la seva joventut, també va ser un consumat gimnasta, especialitzat en les anelles.
- Landsman, Klaas; Stevens, Marco «The Kadison-Singer conjecture» (en anglès). Nieuw Archief voor Wiskunde, Vol. 17, Bum. 1, 2016, pàg. 41-46. ISSN: 0028-9825.
- Mackenzie, Dana; Cipra, Barry. What's Happening in the Mathematical Sciences (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-2204-2.
- Rieffel, Marc A. «Richard V. Kadison (1925–2018)» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, Vol. 116, Bum. 38, 2019, pàg. 18753-18754. DOI: 10.1073/pnas.1911782116. ISSN: 0027-8424.
- Stevens, Marco. The Kadison-Singer Property (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-47701-5.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Kadison» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Richard's obituary» (en anglès). Ever Loved, 2018. [Consulta: 18 juliol 2023].