Rixon le-Tsiyyon
| ||||
| Tipus | ciutat, gran ciutat, assentament humà i Zionist settlement (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Israel | |||
| Districte | districte Central | |||
| Subdistricte | Sub-districte de Rehovot | |||
| Població humana | ||||
| Població | 249.860 (2017) (4.234,92 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 59 km² | |||
| Altitud | 40 m | |||
| Limita amb | ||||
| Creació | 1882 | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Raz Kinstlich (2018–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 75001–75199 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | Khàrkiv (2007–) | |||
| Lloc web | rishonlezion.muni.il | |||
Rixon le-Tsiyyon o Rishon leTsiyyon[1] (en hebreu: רִאשׁוֹן לְצִיּוֹן) és la quarta ciutat d'Israel. Va ser fundada el 1882.
Història
[modifica]La ciutat la fundaren, el 31 de juliol del 1882, 10 membres del grup sionista Hovevé Tsiyyon (els amants de Sió) oriünds de Khàrkiv, a l'actual Ucraïna. Compraren 3,4 km² de terres al sud-est de l'actual Tel-Aviv, a prop del poble àrab d'Eyun Kara. Es tracta, amb Pétah Tiqvà, de la primera implantació sionista a Palestina. Els seus fundadors formaven part de la primera aliyyà. Els nouvinguts es trobaren amb nombroses dificultats: terres arenoses, escassetat d'aigua i falta d'experiència en l'agricultura. Així que visqueren en la pobresa. La implantació començà a desenvolupar-se després d'haver cavat el Gran Pou i amb l'arribada d'una nova onada d'immigrants, els Biluïm, membres d'un altre grup sionista, el Bilu. Però és sobretot gràcies al baró Edmond de Rothschild que es va desenvolupar, mitjançant l'agricultura: cultiu de la llimona i, a partir del 1886, viticultura. En la vessant cultural, Rixon le-Tsiyyon també fou pionera, puix que s'hi fundà la primera escola hebraica el 1886, i la primera llar d'infants hebraica el 1899. El 1890, la comunitat tenia 359 habitants. El 1900, la població era de 526 habitants.
El nom de la ciutat, Rixon le-Tsiyyon, que es pot traduir "El primer cap a Sió", prové d'un versicle de la Bíblia:
| « | ראשון לציון הנה הינם, ולירושלים מבשר אתן - Primer que ningú, jo dic a Sió: "Ja són aquí." Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves. | » |
| — (Isaïes, 41,27. Traducció: Bíblia interconfessional) | ||
Ciutats agermanades
[modifica]
Brașov (Romania)
Heerenveen (Països Baixos)
Lublin (Polònia)
Münster (Alemanya)
Nimes (França)
Teramo (Itàlia)
Tianjin (República Popular de la Xina)
Comtat de Prince George, Maryland (Estats Units)- Comtat d'Essex, Nova Jersey (Estats Units)
Referències
[modifica]
- ↑ «Criteris de transcripció simplificada de l'Acadèmia de la Llengua Hebrea». Arxivat de l'original el 2012-03-08. [Consulta: 2 octubre 2010].