La càrrega horitzontal, sovint anomenat ro-ro segons l'acrònim de l'anglès roll on/roll off és un sistema de càrrega i descàrrega de vaixells amb vehicles mitjançant rampes especialment condicionades.[1] Destaca de la càrrega vertical o lo-lo (lift on-lift off) amb grues.[2] S'utilitzen els termes vaixell de càrrega horizontal o vaixell ro-ro i s'hi accedeix per la proa, la popa o el costat.[3] Vaixells a càrrega horitzontal són molt exitosos, per la flexibilitat, la facilitat d'integrar-se en sistemes multimodals i la velocitat de les operacions portuàries.[4]
Quan es tracta d'una línia entre les dues vores d'un estret o curs d'aigua es parla de transbordador o ferri, tot i que no tots els ferris són ro-ro.[5] Quan són especialment adaptats per al transport de vehicles es parla de vaixell portavehicles (anglès car carriers).[3] Quan és equipat per transportar més de dotze passatgers es parla de vaixell ro-pax. Els vaixells híbrids de càrrega horitzontal i vertical es diuen ro-lo.
Tot i que hi ha antecedents a les croades amb vaixells militars per al transport de cavalls,[8][9][10] els primers veritables vaixells de càrrega horitzontal de ferrocarrils es van estrenar a mitjan segle xix per travessar rius i estrets importants on no es podia o volia construir ponts. Un dels primers va ser el Leviathan, que portava trens entre Granton i Burntisland al Fiord de Forth a Escòcia de la línia Edimburg-Perth-Dundee,[11] estrenat el gener de 1850.[12] Després de la segona guerra mundial, amb l'augment del transport individual amb cotxe i camió, es van desenvolupar els primers ro-ro's per vehicles.
Els vaixells de càrrega horitzontal tenen un risc quan naveguen amb les portes obertes. Aquest obertures properes a la línia d'aigua no poden evitar desplaçaments de grans fluxos d'aigua a l'interior quan són obertes —el que es solia fer-se en apropar-se del port o en sortir, per airejar els gasos d'escapament dels vehicles i per guanyar temps. Si entra aigua a la coberta dels vehicles, el vaixell pot començar a desestabilitzar-se i finalment enfonsar-se. Entre els accidents majors hi ha hagut l'enfonsament en menys de dos minuts del vaixell Herald of Free Enterprise a la sortida del Port de Zeebrugge el 6 de març 1987 i la catàstrofe de l'Estonia el setembre de 1994.[13][14] L'accident a Zeebrugge era una combinació de imprudència, negligència i defectes tècnics.[15] En conseqüència d'una sèrie d'accidents, l'Organització Marítim Internacional va modificar el Conveni SOLAS per millorar les normes tècniques de disseny, de construcció i d'operació.[4]