Robert Edwards
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Robert Geoffrey Edwards  27 setembre 1925 Batley (Anglaterra) | ||
| Mort | 10 abril 2013 (87 anys) Cambridge (Anglaterra) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Elmwood Cemetery (en)  | ||
| Residència | Manchester Leeds | ||
| Formació | Universitat de Bangor Universitat d'Edimburg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Reproductive medicine (en) | ||
| Ocupació | metge, biòleg, fisiòleg, investigador | ||
| Ocupador | Universitat de Cambridge | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Azim Surani | ||
| Altres | |||
| Títol | Knight Bachelor | ||
| Cònjuge | Ruth Fowler Edwards (–2013) | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
.jpg)
Robert Geoffrey Edwards CBE FRS (Manchester, 27 de setembre de 1925 - Cambridge, 10 d'abril de 2013) fou un metge, fisiòleg i biòleg anglès, pioner de la medicina reproductiva i especialment de la fecundació in vitro. Conjuntament amb el cirurgià Patrick Steptoe amb qui treballava d'ençà els anys 1960, van ser pioners exitosos en la concepció a través de la FIV, que va conduir al naixement del primer nadó concebut in-vitro, Louise Brown, el 25 de juliol de 1978.[1][2] L'any 2010 rebé el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina "per al desenvolupament de la fecundació in vitro".[3]
Biografia
[modifica]Edwards va nàixer a un poble petit del Yorkshire i es crià a la ciutat de Manchester. Després de servir a l'exèrcit britànic entre 1944 i 1948, estudià a la Universitat del País de Gal·les. Defensà el seu doctorat a l'Institut de Genètica Animal de la Universitat d'Edinburgh el 1957. Allà amb Ruth Fowler, una companya estudiant amb qui es casà després, creà el mètode Fowler-Edwards, que s'usa per a regular l'ovulació dels ratolins a base d'hormones.[4] Se n'anà durant un any als Estats Units gràcies a una borsa i al seu retorn al Regne Unit treballà a l'Institut Nacional de Recerca Mèdica a Mill Hill de Londres entre 1958 i 1968. L'any següent treballà a la Universitat de Glasgow abans d'entrar a la Universitat de Cambridge el 1963.
Premis i guardons
[modifica]El 2001 la Fundació Lasker li atorgà el Premi Albert Lasker Clinical Medical Research "per al desenvolupament de la fertilització in-vitro, un avenç tecnològic que ha revolucionat el tractament de la infertilitat."[5]
El 2007, Edwards apareixia al n°26 en una classificació del diari The Daily Telegraph, que ha elaborat una llista dels 100 genis vius més importants.[6]
El procés de recompensa per a la tasca d'Edwards ha culminat el 2010 amb l'atorgament del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, per part de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.
Bibliografia
[modifica]- 1980: A matter of life, the story of a medical breakthrough, escrit amb Patrick Steptoe.
Referències
[modifica]- ↑ «1978: First 'test tube baby' born». BBC, 25-07-1978 [Consulta: 13 juny 2009]. «The birth of the world's first "test tube baby" has been announced in Manchester (England). Louise Brown was born shortly before midnight in Oldham and District General Hospital»
- ↑ Moreton, Cole «World's first test-tube baby Louise Brown has a child of her own». Independent [Londres], 14-01-2007 [Consulta: 22 maig 2010]. «The 28-year-old, whose pioneering conception by in-vitro fertilisation made her famous around the world.. The fertility specialists Patrick Steptoe and Bob Edwards became the first to successfully carry out IVF by extracting an egg, impregnating it with sperm and planting the resulting embryo back into the mother»
- ↑ «The 2010 Nobel Prize in Physiology or Medicine - Press Release». Nobelprize.org, 04-10-2010. [Consulta: 4 octubre 2010].
- ↑ Science in the contemporary world: an encyclopedia, p. 83
- ↑ «Lasker Award for Clinical Medical Research 2001». Arxivat de l'original el 2010-10-09. [Consulta: 4 octubre 2010].
- ↑ «Top 100 living geniuses». The Daily Telegraph, 28-10-2007 [Consulta: 4 octubre 2010].