Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Roger Conant Lyndon 18 desembre 1917 Calais (Maine) |
Mort | 8 juny 1988 (70 anys) Ann Arbor (Michigan) |
Formació | Universitat Harvard (1935–1939) |
Tesi acadèmica | The Cohomology Theory of Group Extensions (1947 ) |
Director de tesi | Saunders Mac Lane |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia, teoria de grups, combinatòria i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Michigan (1953–1988) Universitat de Princeton (1948–1953) Oficina de Recerca Naval (1946–1948) Universitat Harvard (1942–1946) Institut de Tecnologia de Geòrgia (1941–1942) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Kenneth Appel, Paul Schupp, Joseph Kruskal, Calvin Elgot, Gerald Losey, Ian Chiswell, John Remmers, Norman Frisch, Arthur Conn, Nancy King, Gerald Meike, Charles S. Holmes, Libo Lo, Zhi-Bin Gu i John Ratcliffe |
Família | |
Pares | Percy Lyndon i Ann Aymar Milliken |
Roger Lyndon (Calais, 18 de desembre de 1917 - Ann Arbor, 8 de juny de 1988) va ser un matemàtic estatunidenc.
Nascut al comtat més oriental dels Estats Units, fill d'un ministre unitarià, la seva mare va morir quan només tenia dos anys i amb el seu pare van estar vivint a diferents localitats dels estats de Massachusetts i de Nova York.[1] El 1935 va ingressar a la universitat Harvard amb la intenció d'estudiar literatura i esdevenir escriptor, però aviat es va adonar que tenia molta més facilitat per les matemàtiques i es va graduar el 1939 en aquesta especialitat. Després d'un any treballant a la banca a Albuquerque (Nou Mèxic) va tornar a Harvard per obtenir el màster el 1941.[2] Després d'un curs com professor a l'Institut de Tecnologia de Geòrgia va tornar novament a Harvard, on va impartir formació als nous oficials de la Marina dels Estats Units d'Amèrica durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, va estar destinat a la delegació de Londres de l'Oficina de Recerca Naval, fins al 1948, quan va tornar als Estats Units per a ser professor de la universitat de Princeton.[3] El 1953 va ser nomenat professor de la universitat de Michigan a Ann Arbor en la qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica, excepte alguns anys en els quals va ser professor visitant a diferents universitats europees i nord-americanes.[4]
Lyndon va treballar en diferents camps de les matemàtiques, especialment en àlgebra[5], lògica matemàtica, topologia, cohomologia, i teoria de grups, però, com ell mateix afirmava, els problemes que estudiava sempre eren de naturalesa combinatòria.[6] Lyndon va ser un dels primers estudiosos de les seqüències de lletres (en definitiva: de les paraules)[7] i l'introductor (1954) de la cadena estrictament més petita en l'ordre lexicogràfic, a la qual es denomina comunament Paraula de Lyndon.[8] També se li deuen altres aportacions notables com el teorema d'identitat de Lyndon (sobre els monoides),[9] el teorema de Curtis-Hedlund-Lyndon (sobre la caracterització d'autòmats cel·lulars) i la seqüència espectral de Lyndon (sobre cohomologia de grups).