Medaller | |||
---|---|---|---|
Esquí alpí | |||
Jocs Olímpics | |||
Innsbruck 1976 | descens | ||
Innsbruck 1976 | eslàlom | ||
Innsbruck 1976 | eslàlom gegant | ||
Campionat del Món | |||
Innsbruck 1976 | descens | ||
Innsbruck 1976 | eslàlom | ||
Innsbruck 1976 | combinada | ||
Innsbruck 1976 | eslàlom gegant |
Rosi Mittermaier (Múnic, 5 d'agost de 1950 - Garmisch-Partenkirchen, 4 de gener de 2023)[1][2] fou una esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976.[3]
Nasqué el 5 d'agost de 1950 a la ciutat de Múnic, que en aquells moments formava part de l'Alemanya Occidental, filla de l'empresari Heinrich Mittermaier (1911-2009) i de la cuinera Rosa Mittermaier.[4][5] Fou germana de les també esquiadores Evi Mittermaier i Heidi Mittermaier; així mateix, es casà amb Christian Neureuther i fou la mare de Felix Neureuther.[3]
Debutà internacionalment a la Copa del Món d'esquí alpí l'any 1967, en la seva temporada inicial, als 16 anys, amb la seva primera victòria dues temporades després.[6] Al llarg de la seva carrera esportiva aconseguí guanyar 9 proves de la Copa del Món, assolint la victòria a la general a la Copa del Món de 1976, a més de les especialitats d'eslàlom i combinada.
Participà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968 realitzats a Grenoble (França), on no tingué una actuació gaire destacada, ja que finalitzà 25a en la prova de descens, 20a en la prova d'eslàlom gegant i no finalitzà l'eslàlom. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1972 realitzats a Sapporo (Japó) finalitzà 6a en la prova de descens, 12a en la d'eslàlom gegant i 17a en la d'eslàlom. La seva explosió, però, vingué en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria), on s'imposà en les proves de descens i eslàlom, i finalitzà en segon lloc en la prova d'eslàlom gegant, perdent l'or per tan sols 12 centèsimes de segon. En el Campionat del Món d'esquí alpí, aconseguí, a més de la victòria en les proves de descens i eslàlom dels Jocs Olímpics, ja que en aquells moments eren vàlides per a aquests campionats, la prova de combinada alpina d'aquell any.[3]
Fora de la Copa del Món, el 8 de desembre de 1971 guanyà l'eslàlom a Val-d'Isère, on també assolí la victòria combinada del "First Snow Criterion". El 13 de febrer de 1971 també triomfà a l'eslàlom preolímpic de Sapporo (on ja havia acabat segona en descens i en l'eslàlom gegant els dies 8 i 11 de febrer) i el 17 de febrer de 1974 a la cursa de Holmenkollen a Kirkerudbakken, en l'eslàlom gegant i en la combinació.[7]
Es retirà el 31 de maig de 1976.[8][9][10]
|
|