Rotlle de pianola

Detall de rotlle de pianola amb les línies d'accentuació (Themodist) i tempo (Metrostyle).

Capses de rotlles de pianola

Un rotlle de pianola és un sistema d'emmagatzematge d'informació musical que pot ser reproduït per una pianola. Es tracta d'un rotlle de paper continu perforat que en desplaçar-se per damunt del lector de l'instrument el fa sonar de manera semiautomàtica.^[1]

La majoria de rotlles de pianola pertanyen a una de les tres possibilitats d'estàndard: de 65 notes (fabricats a partir de l'any 1896), de 88 notes (fabricats a partir del 1900), o de 72 notes (fabricats a partir del 1902). L'any 1908, a la Buffalo Convention dels Estats Units, es va establir com a estàndard més genèric la de 88 notes i es va fixar també l'amplada dels rotlles.

Els rotlles de pianola van ser fabricats de manera massiva durant les tres primeres dècades del segle xx. Actualment la casa QRS Records encara els fabrica, amb un catàleg de 45.000 títols.^[2][3][4] Avui dia el sistema electrònic més proper a la representació gràfica dels rotlles de pianola, que en permet la reproducció digital i electrònica, és el format MIDI.

Els primers rotlles de pianola comercialitzats foren els de la fàbrica Welte & Sons, per al seu aparell denominat orchestrion, desenvolupat a principis de l'any 1883.^[5]

La longitud dels rotlles pot anar dels quatre metres dels temes dedicats a la música tradicional o popular, fins als vint-i-sis metres de les obres clàssiques completes.^[6]

Fabricants de rotlles de pianola a Catalunya

Etiqueta de Rollos Princesa

A Barcelona hi havia diverses empreses dedicades al negoci dels rotlles com per exemple Victoria (fàbrica), de la qual sorgí el subsegell Best o Rollos Princesa, aquests últims eren propietat dels germans Moya.^[7][8] L'editorial Diana, amb seu central a Madrid, també tenia una sucursal a Barcelona, igual que marques internacionals com Hupfeld o Aeolian que disposaven de botigues als carrers València i Bonsuccés respectivament.^[9]

Buffalo Convention

Rotlle de pianola de Welte-Mignon, ca.1919

La Buffalo Convention del 10 de desembre de 1908 va establir dos formats de rotlles: de 65 i 88 notes, però amb la mateixa amplada (111⁄4 polzades o 285 mm); així els rotlles de 65 notes serien perforats a 6 forats per polzada i els rotlles de 88 notes a 9 forats per polzada, deixant marge als extrems per a futurs desenvolupaments tècnics. Això va permetre que la majoria de rotlles poguessin ser reproduïts a qualsevol pianola. De vegades perdent alguna funcionalitat, però esdevenint un estàndard internacional.

Rotlles transcrits i rotlles enregistrats

Hi ha dos tipus de rotlles de pianola, aquells que han estat transcrits i aquells que han estat enregistrats. Els primers, que suposen el gruix de la producció, sonen d'una manera metronòmica. Aquesta tipologia sol incloure unes línies dibuixades al paper que indiquen al pianolista (intèrpret de la pianola) el tempo i la dinàmica de la peça, amb dos sistemes diferents, els anomenats themodist i metrostyle, que permetien diverses interpretacions.

La segona tipologia són els rotlles enregistrats (anomenats artist rolls), la matriu original dels quals s'aconseguia a través d'un sistema de perforació a temps real introduït per la Welte-Mignon l'any 1904. Mentre l'interpret tocava, uns petits llapis connectats a cada martell de l'instrument marcaven les notes sobre un rotlle de paper que rodava a velocitat constant. Simultàniament, un altre sistema codificava la velocitat en què es movia cada martell, fet que feia possible calcular la intensitat aplicada sobre cada tecla i per tant codificar la dinàmica de la interpretació.^[9] Els rotlles enregistrats amb aquest sistema solen portar la informació sobre la dinàmica en els laterals del paper i en la majoria de casos han de ser reproduïts en un piano reproductor, una tipologia de pianola capaç de descodificar aquesta informació dinàmica.

Composicions per a pianola

La pianola permet crear música impossible de ser tocada per humans o, millor dit, que no ha estat concebuda per a una interpretació pianística convencional. Entre els compositors que van escriure música específicament per a pianola hi destaquen Ígor Stravinsky, Alfredo Casella, Paul Hindemith i Conlon Nancarrow (que va basar la seva creativitat artística en aquest instrument).

Referències

1. Roquer, Jordi «Del Player Piano al Guitar Hero: Música, sociedad y virtuosismo virtual». Música Y Cultura Audiovisual: Horizontes, 2014, pàg. 78.
2. www.pianola.org
3. The day the music died.
4. «Music». QRS Music. [Consulta: 12 setembre 2010].
5. «US-Patent 287.599, Emil Welte, New York, 30.». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 19 juny 2015].
6. «Instrumentos de soporte codificado de cinta perforada Índice Fabricación de rollos de pianola Fabricantes de rollos de pianola en España proceso-fabricacion-rollos-pianola-notas Proceso de fabricación de rollos de pianola en la Fábrica Blancafort. Las notas contenidas en la partitura se codifican en perforaciones. Familia Blancafort Fabricación de rollos de pianola». JUNTA DE ANDALUCÍA. Consejería de Cultura. [Consulta: 1r desembre 2015].
7. «Fabricación de rollos de pianola». Centro de Documentación Musical de Andalucía. [Consulta: 20 juny 2015].
8. «Catálogo general de rollos de pianola Princesa.. 1930». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 20 juny 2015].
9. Roquer González, Jordi «Els sons ocults del paper perforat». Revista Catalana de Musicologia, núm. vii, 2014, pàg. 140.

Fonts

• Elaine Obenchain: The complete catalog of Ampico Reproducing Piano rolls. New York: American Piano Co., ca.. 1977. ISBN 0-9601172-1-0; (out of print).

• Charles Davis Smith: Duo-Art piano music: a complete classified catalog of music recorded for the Duo-Art reproducing piano compiled and annotated by Charles Davis Smith. Monrovia, California, ca. 1987; (out of print).

• Charles David Smith and Richard James Howe: The Welte-Mignon, its music and musicians; complete catalogue of Welte-Mignon reproducing piano recordings 1905–1932, historical overview of companies and individuals, biographical essays on the recording artists and composers. Vestal, NY: Vestal Press, 1994. ISBN 1-879511-17-7; (out of print).

• Gerhard Dangel und Hans-W. Schmitz: Welte-Mignon-Reproduktionen / Welte-Mignon Reproductions. Gesamtkatalog der Aufnahmen für das Welte-Mignon Reproduktions-Piano 1905-1932 / Complete Library Of Recordings For The Welte-Mignon Reproducing Piano 1905-1932. Stuttgart 2006. ISBN 3-00-017110-X

• Barbara Bryner: The piano roll: a valuable recording medium of the twentieth century. Dept. of Music, University of Utah, 2002. OCLC 50482085

• William Braid White: The player-piano up-to-date: a comprehensive treatise on the principles, construction, adjustment, regulation and use of pneumatic mechanisms for piano-playing: together with a description of the leading mechanisms now in use and some hints on the playing thereof. New York, Edward Lyman Bill, 1914 (The date of convention is given wrongly as 1909).

Enllaços externs

• The Reproducing Piano Roll Foundation Arxivat 2010-03-01 a Wayback Machine.
• The Player Piano Group : the main UK society