Rubus odoratus

Rubus odoratus

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Gènere	Rubus
Espècie	Rubus odoratus L., 1753

L'esbarzer d'olor, esbarzer porpre, (Rubus odoratus) és un esbarzer originari dels EUA, pertanyent a la família de les rosàcies.

Il·lustració

Descripció

Aconsegueix una grandària de 15–22 dm d'altura. Floreix en ple estiu, i les seves flors són molt aromàtiques, de color rosat a blanquinós. Tot i que fa molta olor, no té un gust bo. Produeix fruita a la tardor. El fruit recorda el gerd però camús i gran; dona moltes drupes i és una mica raspós. Les fulles són grans i semblants a dolmes (fulles de parra). Tiges sense espines, l'escorça es desprèn en tires.

S'usa fonamentalment en jardineria, com a planta ornamental.

Taxonomia

Rubus odoratus fou descrit per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 494. 1753.^[1]

Etimologia

Rubus: nom genèric que deriva del llatí que significa "esbarzer" o "gerd" o de ruber = "vermell"^[2]

odoratus: epítet llatí que significa "olorosa"^[3]

Varietats

• Rubus odoratus f. albus Zabel ex C.K.Schneid.

Sinonímia

• Bossekia odorata (L.) Greene
• Rubacer columbianum (Millsp.) Rydb.
• Rubacer odoratum (L.) Rydb.
• Rubus columbianus (Millsp.) Rydb.
• Rubus glandulifolius Salisb.
• Rubus grandifolius Salisb.
• Rubus odoratus var. columbianus Millsp.
• Rubus odoratus var. odoratus
• Rubus quinquelobus Stokes^[4]

Vegeu també

• Història de la botànica
• Rosàcia

Referències

1. «Rubus odoratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 setembre 2014].
2. En Nombres Botánicos
3. En Epítetos Botánicos
4. Error en el títol o la url.«». The Plant List.

Bibliografia

1. Blanchan, Neltje (2005). Blanchan, Neltje. {{{títol}}}. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.