Ruby Bridges

Plantilla:Infotaula personaRuby Bridges

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tylertown (Mississipi) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenca
FormacióWilliam Frantz Elementary School (en) Tradueix
Frederick Douglass High School, Francis T. Nicholls High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilantropa i activista
Cronologia
dessegregació Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 14de76fb-36fd-49f6-8090-e14fc7de1c66 Modifica el valor a Wikidata

Ruby Nell Bridges Hall, coneguda simplement com a Ruby Bridges (Tylertown, Mississipi, 8 de setembre de 1954) és una activista estatunidenca pels drets civils de les persones racialitzades.

Fou la primera nena afroamericana a assistir a una escola de "només blancs", la William Frantz Elementary School de l'estat de Louisiana, des del novembre de 1960, trencant així amb la segregació racial que existia a les escoles, especialment a les dels estats del sud.[1][2]

Fets a la William Frantz Elementary School

[modifica]

Bridges era la gran de cinc germans, fills d'Abon i Lucille Bridges.[3] Quan tenia quatre anys, la seva família es traslladà del seu Mississipi natal a Nova Orleans, Louisiana. L'any 1960, quan tenia sis anys, els seus pares van acceptar participar en la iniciativa de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP) i van oferir-la com a voluntària per participar en el procés d'integració al sistema educatiu de Nova Orleans.[4]

Tot i que legalment la segregació escolar havia estat declarada injusta i desigualitària des de 1954 amb el cas Brown, gran part de la població blanca del sud es negava a integrar la gent afroamericana i els governs dels estats tampoc no impulsaven les noves lleis. La població negra es veia obligada a realitzar exàmens per determinar si se'ls acceptava o no a una escola "de blancs", la qual cosa feia que la integració fos de facto més difícil.

L'any 1960, després d'haver rebut una educació preescolar en un centre segregat l'any anterior,[3] Bridges fou una dels sis alumnes negres a Nova Orleans que van passar la prova que determinava si podien entrar a l'escola William Frantz Elementary School, tot i que fou l'única que hi acabà assistint (dos hi renunciaren i la resta, les anomenades tres de McDonogh, foren transferides a l'escola també "de blancs" McDonogh 19).

El primer dia d'escola, Bridges i la seva mare foren escoltades fins a l'escola per quatre agents federals, i ho hagueren de fer també la resta del curs, encara que la petita ja anava sola.[3]

William Frantz Elementary School, 2010

Tot i que el pare, en un principi, era reticent, la mare el va convèncer que aquell pas era necessari, no només per donar una millor educació a la seva filla, sinó també per tots els nens i nenes afroamericans.[5]

Segons els records de Ruby Bridges, en arribar al centre el primer dia d'escola va veure una gran massa de gent que es manifestava contra la seva presència, mentre cridaven i llençaven objectes. Però ella assegura que en cap moment s'adonà del que passava, perquè pensà que es tractava de les celebracions pel Mardi Gras de Nova Orleans.[6]L'agent Charles Burks afirmà, anys més tard, que "demostrà un gran coratge" i que "no plorà mai ni s'atemorí".[7]

Agents federals acompanyant Bridge a l'escola.

Tan aviat com Bridges va entrar a l'escola, els pares blancs van treure els fills de les classes, i tots els mestres menys una, Barbara Henry, rebutjaren fer classe mentre hi hagués una alumna negra. Henry era una mestra de Boston que li feu classe durant un curs sencer a soles, però "com si ho fes per a una classe sencera".

Des de llavors, cada matí, de camí a l'escola una mare l'amenaçava amb enverinar-la, mentre una altra aguantava una nina negra dins d'un taüt.[8] Per aquest motiu, per ordres del mateix president Eisenhower, a la nena només se li permetia dur menjar de casa.[9]

El psiquiatra infantil Robert Coles es va oferir voluntari per tractar amb la petita Bridge durant el seu primer curs, i assistia a casa de Bridge cada setmana.[10]

La decisió dels pares també afectà la família: el pare perdé la seva feina en una gasolinera,[11] el supermercat on solien comprar els impedí entrar-hi, els avis perderen les terres que treballaven i els mateixos pares se separaren.[12]

Malgrat tot, Bridges recorda que alguns membres de la comunitat, negres i blancs, els mostraren suport. Algunes famílies blanques continuaren portant els fills a l'escola, tot i el boicot, un veí li oferí una nova feina al pare i alguns veïns els protegien la casa, cuidaven els nens i seguien el cotxe dels agents federals de camí a l'escola.[13] La roba que la nena duia les primeres setmanes a l'escola també els l'havia proporcionat un familiar del Dr. Coles, perquè la família no podia permetre's roba com la que apareix a les fotografies.[10]

Vida adulta

[modifica]
Bridges en una conferència universitària a Texas, febrer de 2015

Bridges, ara Ruby Bridges Hall, viu encara a Nova Orleans amb el seu marit Malcolm Hall i els seus quatre fills.[11] Després de graduar-se en una escola sense segregació racial, treballà quinze anys com a agent de viatges i després fou mestressa de casa.[3]

L'any 1999 fundà la Fundació Ruby Bridges, que promou valors de tolerància, respecte i estima a la diferència, i qualificà el racisme com una "malaltia dels adults" i que "hem de deixar de fer servir els fills per difondre-la".[14]

Com moltes famílies de la zona, l'any 2005, Bridges perdé la seva casa amb les catastròfiques inundacions de l'huracà Katrina. L'huracà també afectà greument l'escola Frantz, i Bridges col·laborà significativament perquè continués oberta.[15]

Des de novembre de 2007, hi ha una exposició permanent sobre la seva vida, juntament amb la d'Anna Frank i Ryan White, al Museu dels Nens d'Indianapolis.[16]

L'any 2010, es reuní amb Pam Foreman Testroet, que fou la primera nena a trencar el boicot per la presència de Bridges a l'escola.[17]

L'any 2011, Bridges visità el president Barack Obama a la Casa Blanca, que assegurà que sense l'esforç de nois i noies com ella no hauria mai arribat on era.[18]

Premis i honors

[modifica]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anderson, James; Byrne, Dara N. The Unfinished Agenda of Brown v. Board of Education. Hoboken, NJ: J. Wiley & Sons, 2004, p. 169. ISBN 9780471649267. OCLC 53038681. 
  2. ↑ Miller, Michelle «Ruby Bridges, Rockwell Muse, Goes Back to School». CBS Evening News with Katie Couric. CBS Interactive Inc., 12-11-2010 [Consulta: 13 novembre 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-11-13. [Consulta: 26 gener 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Michals, Debra. «Ruby Bridges» (en anglès), 2015.
  4. ↑ Bridges, Ruby. Through my eyes. 1st. Nova York: Scholastic Press, 1999, p. 11. ISBN 0545708036. OCLC 981760257. 
  5. ↑ Ruby Bridges Hall. "The Education of Ruby Nell," Guideposts, March 2000, pp. 3–4.
  6. ↑ Charlayne Hunter-Gault. "A Class of One: A Conversation with Ruby Bridges Hall," Arxivat 2017-10-03 a Wayback Machine. Online NewsHour, February 18, 1997
  7. ↑ Susannah Abbey. Freedom Hero: Ruby Bridges
  8. ↑ Excerpts from Through My Eyes, at African American World for Kids Arxivat 27 May 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ «Ruby Bridges Biography». A&E Television Networks, 28-08-2019.
  10. ↑ 10,0 10,1 Bennett, Lennie «The Icon in the Image». Tampa Bay Times [Tampa Bay, FL], 22-04-2015, p. 1A.
  11. ↑ 11,0 11,1 ; Tait, Michael«In a Class of Only One: Ruby Bridges». Christian Broadcasting Network.
  12. ↑ Judson, George «Child of Courage Joins Her Biographer; Pioneer of Integration Is Honored With the Author She Inspired». The New York Times, 01-09-1995.
  13. ↑ Bridges Hall, Guideposts p. 5.
  14. ↑ «The Ruby Bridges Foundation». Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 15 novembre 2014].
  15. ↑ «Whatever happened to Ruby Bridges?» (en anglès). msnbc.com, 16-01-2007.
  16. ↑ «The 'Power of Children' opens in Indianapolis». The Detroit News, 31-10-2007.
  17. ↑ «Ruby Bridges, Rockwell Muse, Goes Back to School». CBS Evening News with Katie Couric, 12-11-2010. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-03. [Consulta: 26 gener 2020].
  18. ↑ «Ruby Bridges visits with the President and her portrait». YouTube. [Consulta: 15 novembre 2014].
  19. ↑ «Carter G. Woodson Book Award and Honor Winners».
  20. ↑ «President Clinton Awards the Presidential Citizens Medals». Washington, D.C: The White House (whitehouse.gov), archived by the National Archives and Records Administration (nara.gov), 08-01-2001. Arxivat de l'original el 31 d’agost 2012.
  21. ↑ «Tulane distributes nearly 2,700 degrees today in Dome - EPA administrator will speak to grads». The Times-Picayune [New Orleans, LA], 19-05-2012, p. A05.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruby Bridges