Sant Llorenç d'Hortons

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Llorenç d'Hortons
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 28′ 11″ N, 1° 49′ 32″ E / 41.469722222222°N,1.8255555555556°E / 41.469722222222; 1.8255555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Llorenç d'Hortons Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.572 (2023) Modifica el valor a Wikidata (130,56 hab./km²)
Llars27 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciHortonenc, hortonenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície19,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud196 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Catalan Julia (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08791 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08222 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082227 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajhortons.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Llorenç d'Hortons és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, de 2.419 habitants. És a l'extrem NE de la comarca, al límit amb l'Anoia i el Baix Llobregat.

Geografia

[modifica]

Emplaçat a la riba esquerra de l'Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats. El terme té una extensió de 19,73 km² i limita, al N i a l'E, amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); al S amb Gelida, amb el qual municipi fa, en part de límit la Rierassa, amb Sant Sadurní d'Anoia i Piera (Anoia); i al NW, amb Masquefa (Anoia).

El municipi de Sant Llorenç d'Hortons, amb Gelida, pertany al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat i els seus habitants acudeixen, principalment al mercat de Martorell. El terme és drenat per diverses rieres, de les quals la més important és la riera de Ca N'Esteve o la Rierussa, eix hidrogràfic del terme, que aboca a l'Anoia ja en el terme de Gelida.

Les cotes més altes (283 m) corresponen a l'extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. El municipi, a més del poble de Sant Llorenç, que és on resideix l'ajuntament, comprèn els agregats de la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Sant Joan Samora i la caseria del Torrentfondo. Les dues principals vies de comunicació són: primer, la carretera local de Gelida a Monistrol d'Anoia, que enllaça la comarcal de Vilafranca a Martorell amb la carretera local de Sant Sadurní d'Anoia a Piera. Aquesta carretera passa pel poble de Sant Llorenç d'Hortons. L'altra carretera és la de Martorell a Capellades, que voreja el límit NE del terme amb Sant Esteve Sesrovires.

Demografia

[modifica]

La població de Sant Llorenç d'Hortons era el 1860 de 1.111 hab. Després d'una lleugera minva al tombant del segle, el 1920 assoleix el màxim demogràfic de 1.176 hab. Aleshores, però, la tendència fou regressiva fins al 1980 que començà remuntar a poc a poc i el 2006 arriba als 2.126 hab.

La població activa es xifra en un 32%, i del total, el 10% són agricultors. Són conreades 1.225ha (62% del terme), de les quals només 6ha són en règim de regadiu. El conreu principal és la vinya (67%), seguit dels cereals. La resta es distribueix en oliveres, patates i fruiters. Hi ha algunes petites indústries dedicades a l'obtenció de metalls no fèrrics, fabricació de plàstics, gèneres de punt, marcs artístics, no mancant una granja pecuària. La Societat Cultural Hortonenca promou activitats d'interès. Darrerament ha adquirit importància la funció d'estiueig i segona residència. Cal esmentar les urbanitzacions el Grandet i l'Enric.

Entitat de població Habitants (2023)
Sant Llorenç d'Hortons1.852
Sant Joan Samora312
el Grandet219
Vinya del Pollastre70
el Torrentfondo49
Can Bargalló47
la Beguda Baixa23
Beguda Alta, la0
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 25 27 136 223 944 1.123 1.299 902 1.106

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.176 1.132 1.033 1.072 992 967 950 1.000 1.092 1.092

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.301 1.422 1.547 1.779 1.939 2.126 2.302
2.416
2.528
2.517

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.562
2.598
2.428
2.503 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

El nucli

[modifica]

El poble de Sant Llorenç d'Hortons (196 m d'altitud) és situat aproximadament al centre del terme municipal, a la dreta de la Rierassa. L'església parroquial és dedicada a Sant Llorenç. Dintre diverses dependències de la rectoria hom ha descobert restes de l'església romànica primitiva: part del mur de migdia, on hi ha una finestra de doble esqueixada i la porta romànica, de la qual es conserva la meitat, amb una arquivolta repicada, una imposta i dovelles, i el mur de l'oest en tota la seva allargada i alçada, sobre el qual hi ha vestigis del petit campanar de paret.

El lloc forma part de la baronia de Gelida, jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida, que des de la fi del segle X pertanyé als Cervelló, els quals el 1297 la vengueren als reis i d'aquest passà a divers altres mans. El manual de Pràctica, forma y stil..., del 1632, esmenta que els llocs de Sant Llorenç d'Hortons i el de Gelida eren possessió per indivís del vescomte de Jóc i de dona Blanca Despalau. Encara el 1787 Gelida i Sant Llorenç d'Hortons tenien un sol batlle, si bé cada poble tenia la seva parròquia i el seu rector. Entre els masos que se citen d'antic, del terme de Sant Llorenç, es destaca el manso de Laurencio, documentat en el testament de Pere de Gelida de 1197. Al fogatjament de 1553 al poble de Sant Llorenç d'Hortons hi havia 19 focs i s'hi esmenten els masos de Martí, Salines, Escarit, Tres Trulls i la Riera.

Sant Joan Samora

[modifica]
Campanar de l'ermita de Sant Joan (c. 1915-1930)

El poble de Sant Joan Samora és situat a llevant del cap del municipi: Del terme municipal, és el lloc documentat de més antic. El 1080 l'abat de Sant Cugat encomanà l'església de S. Iohannis de Mora al clergue Ramon Sunifred. Aquesta església de Sant Joan Samora és romànica i fou restaurada cap als anys 1980. Té una sola nau, amb una capella posterior afegida a septentrió, capçada per un absis semicircular. La porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia. Al mur de ponent hi ha rengles d'aparell d'espiga. Al fogatjament de 1553 hi havia només 8 focs. El 1970 hi havia 64 hab. en l'aglomerat i 57 hab. disseminats, aquests principalment entre el veïnat de la Casa Gran i el barri de Can Carafí, S'hi accedeix per un trencall al km. 21 de la carretera de Martorell a Capellades.

La Beguda Alta

[modifica]

A l'extrem més septentrional del terme, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, hi ha el poble de la Beguda Alta (282 m d'altitud), que s'estén, també, pels termes de Masquefa i Sant Esteve Sesrovires. El 1960 hi havia 345 hab. que es repartien així: 101 a Sant Llorenç d'Hortons, 138 a Masquefa i 106 a Sant Esteve Sesrovires. Dins el terme de Masquefa hi ha l'estació de ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada. L'església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Entre els seus edificis es destaca la senyorial masia Can Bach, entre un conjunt de cellers i caves.

Des de l'agost del 2018 el nucli de La Beguda Alta passa a formar part del municipi de Masquefa.

La Beguda Baixa

[modifica]

El poble de la Beguda Baixa és, també, situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. El 1960 hi havia 47 hab. Està comunicada per la carretera provincial B-224 i dins del nucli s'hi troben varis restaurants així com la seu de les caves Castell d'Age.

Hortonencs il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Esteve i Serra, Pere; Sallés, Maria Rosa (coord.). «Josep Carreras i Torrents, el primer alcalde democràtic (Sant Llorenç d'Hortons, 1934)». A: Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Barcelona: Abertis Autopistas, 2010, p. 75. 

Bibliografia

[modifica]
  • Gran Geografia comarcal de Catalunya, Volum V. pàgs. 105-106 de Fundació Enciclopèdia Catalana ISBN 84-85194-20-9

Enllaços externs

[modifica]