Sargantana cua-roja
Acanthodactylus erythrurus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61456 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Lacertidae |
| Gènere | Acanthodactylus |
| Espècie | Acanthodactylus erythrurus (Schinz, 1833) |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escató de la família dels lacèrtids propi de la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica.
Morfologia
[modifica]Fa uns 7-8 cm de cap a cloaca. La longitud total pot arribar als 23 cm.[1] El cap és força gran i li manca l'escata occipital. El dors és grisós amb ratlles longitudinals blanques més o menys marcades i amb taques fosques. Els joves són inconfusibles, ja que presenten un disseny en el dors de ratlles blanques i negres, i tenen la cua i les cuixes de color vermell viu (aquesta característica sol mantenir-se en alguns individus adults, sobretot en femelles).
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica (Marroc i Algèria). Habita sobretot en zones costaneres i grans depressions interiors.[2]
Hàbitat
[modifica]La sargantana cua-roja és una espècie ben adaptada a terrenys tous i solts, especialment sorrencs, i presenta els dits amb les escates inferiors imbricades, cosa que constitueix una adaptació a aquest tipus de sòls, ja que aquesta disposició de les escates augmenta la sustentació.
Costums
[modifica]Viu a terra i corre per sobre la sorra a gran velocitat tot aixecant la cua de manera característica i amagant-se a la base dels arbusts. Excava amb facilitat i no és difícil veure-la en repòs mantenint les potes anteriors aixecades.
Com les altres sargantanes de sorra, a les poblacions costaneres, acostuma a mantenir-se activa durant tot l'any, malgrat que una part de la població sol retirar-se als caus durant els mesos més freds.
Alimentació
[modifica]Menja diversos tipus d'artròpodes, sobretot insectes (coleòpters, formícids, heteròpters, himenòpters, etc.), encara que durant la primavera i l'estiu és freqüent la ingestió d'aliment vegetal.
De vegades, practica el canibalisme.
Reproducció
[modifica]Per l'abril-juny s'observen les primeres còpules, i la posta (1-5 ous) oscil·la de maig a juny o començament de juliol. De vegades poden fer dues postes. Les cries són de color brillant, fan uns 6 cm i trenquen la closca dels ous als 70-75 dies.[3] La maduresa sexual s'assoleix generalment a l'any i mig de néixer.
Referències
[modifica]- ↑ «Lagartija colirroja - Acanthodactylus erythrurus». [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 118-119.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 71-72. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre aquest rèptil. (italià)
- Fotografies i distribució de la sargantana cua-roja. (castellà)