Sent Julian de Garona

Plantilla:Infotaula geografia políticaSent Julian de Garona
Saint-Julien-sur-Garonne
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata
EpònimGarona Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 14′ 33″ N, 1° 09′ 08″ E / 43.2425°N,1.1522°E / 43.2425; 1.1522
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAlta Garona
DistricteDistricte de Muret
CantóCantó de Rius Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població552 (2021) Modifica el valor a Wikidata (67,73 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Tolosa de Llenguadoc Modifica el valor a Wikidata
Superfície8,15 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona Modifica el valor a Wikidata
Altitud205 m-241 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Salas de Garona
Rius
Sent Helitz deu Castèth
L'Avereit de Comenges
Casèras
Gençac de Garona
Gotavernissa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31220 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Lloc websaintjuliensurgaronne.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100064865010960 Modifica el valor a Wikidata

Sent Julian de Garona (francès Saint-Julien o Saint-Julien-sur-Garonne[1]) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

La batalla de Salvetat, una de les batalles de la croada albigesa, fou lluitada en setembre de 1217[2] en la que les tropes de Ramon VI de Tolosa van derrotar els croats de Simó de Montfort i van poder prendre Tolosa de Llenguadoc el 13 de setembre, però els croats ràpidament la posaren en setge[3] i la van recuperar després de vuit mesos, el juny de 1218, i durant el qual va morir el mateix Simó de Montfort.[4]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sent Julian de Garona
  1. ↑ Toponímia occitana
  2. ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Els Primers temps de Jaume I (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1988, p.140. 
  3. ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. 2a edició. Història de Catalunya, 1963, p.250. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6.