Guerres arabo-romanes | |||
---|---|---|---|
Tipus | setge | ||
Data | novembre 636 – abril 637 | ||
Coordenades | 31° 48′ N, 35° 12′ E / 31.8°N,35.2°E | ||
Lloc | Jerusalem | ||
Resultat | victòria musulmana | ||
Campanya | Conquesta musulmana de Síria | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
El setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,
Jerusalem havia passat temporalment a mans sassànides entre 614 i 628, quan Heracli la va recuperar.[1] Poc després de derrotar decisivament l'exèrcit romà d'Orient a la batalla del Yarmuk l'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636.
Abandonada pels romans d'Orient, la defensa fou confiada al patriarca Sofroni de Jerusalem,[2] qui després d'un setge de quatre mesos acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.[3]
La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins a les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes: el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.