Shelly-Ann Fraser-Pryce

Plantilla:Infotaula personaShelly-Ann Fraser-Pryce

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWolmer's Schools Modifica el valor a Wikidata
Alçada152 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes57 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócorredora de velocitat, atleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaJamaica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres llisos
200 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 juliol 2021athletics at the 2020 Summer Olympics – women's 100 metres (en) Tradueix (2a)
6 agost 2020athletics at the 2020 Summer Olympics – women's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (1a)
4 agost 2020athletics at the 2020 Summer Olympics – women's 200 metres (en) Tradueix (4a)
19 agost 2016athletics at the 2016 Summer Olympics – women's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (2a)
2016athletics at the 2016 Summer Olympics – women's 100 metres (en) Tradueix (3a)
2014Jocs de la Commonwealth de 2014
2012athletics at the 2012 Summer Olympics – women's 100 metres (en) Tradueix (1a)
2012athletics at the 2012 Summer Olympics – women's 200 metres (en) Tradueix (2a)
2012athletics at the 2012 Summer Olympics – women's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (2a)
2008athletics at the 2008 Summer Olympics – women's 100 metres (en) Tradueix (1a) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: ShellyAnnFraserPryce X: realshellyannfp Instagram: realshellyannfp World Athletics: 14285680 Olympics.com: shelly-ann-fraser-pryce Modifica el valor a Wikidata

Shelly-Ann Fraser-Pryce (Kingston, Jamaica, 27 de desembre de 1986) és una atleta jamaicana especialista en les curses de velocitat.[1] Ha participat en 5 Olimpíades, guanyant 3 medalles d'or, 4 medalles de plata i 1 medalla de bronze.[2] A més, ha guanyat 16 medalles (10 d'or) en els Campionats del Món. És l'atleta femenina més guardonada en la prova dels 100m en tota la història de l'olimpisme.[3] Actualment ostenta el rècord nacional de la prova de 4x100m relleus amb l'equip jamaicà, amb una marca de 41.02 segons aconseguit en els Jocs Olímpics de Tòquio.[4]

Carrera esportiva

[modifica]

Fraser-Pryce va donar el salt a la fama en els Jocs Olímpics 2008 amb 21 anys guanyant en la prova de 100 metres amb un temps de 10,78. La prova va tenir l'extraordinària peculiaritat que les tres primeres competidores van ser jamaicanes, i que Kerron Stewart i Sherone Simpson, van empatar el segon lloc compartint la medalla de plata. L'atleta relativament desconeguda va passar a ser la primera dona del Carib a guanyar la medalla d'or en els 100m en els Jocs Olímpics. En 2012, Fraser-Pryce va defensar satisfactòriament el seu títol de 100m llisos, convertint-se en la tercera dona-i la primera no-Nord-americana- a guanyar dues carreres de 100m llisos en els Jocs Olímpics.

En la prova de 4x100 relleus al costat de Veronica Campbell, Sherone Simpson i Kerron Stewart però no van aconseguir acabar la final perquè els va caure el testimoni en un dels relleus.

En el Campionat Mundial d'Atletisme de 2009 a Berlín es va alçar amb l'or en la modalitat de 100 metres amb un temps de 10,73 per davant del seu compatriota Kerron Stewart (10,75) i la nord-americana Carmelita Jeter (10,90). 10.73 és la tercera millor marca de tots els temps i la millor de la història d'una velocista jamaicana en 100 metres.[5]

Va formar part del quartet de jamaicanes que es van alçar amb l'or en el relleu 4x100 amb un temps de 42,06 segons, en una carrera en la qual la plata va ser per a Bahames i el bronze per a Alemanya. Les integrants de l'equip de Jamaica en el relleu curt van ser al costat de Shelly-Ann Fraser-Pryce, Kerron Stewart, Simone Facey i Aleen Bailey.[6]

En els Jocs Olímpics de Londres 2012 va tornar a proclamar-se campiona dels 100m amb una marca de 10,75 imposant-se per 3 centenes a Carmelita Jeter.

En el Campionat Mundial d'Atletisme de 2013 celebrat a Moscou, es va proclamar campiona del món dels 100 metres amb un temps de 10,71 segons, quedant per davant de la marfilenya Murielle Ahouré (10,93 segons) i la nord-americana Carmelita Jeter (10,94 segons). En aquest mateix campionat mundial, el 16 d'agost, va ser medalla d'or en la prova dels 200 metres plans per a dones, amb un temps de 22.17 segons.[7]

L'any 2017 va deixar l'esport temporalment per a poder ser mare,[8] i el 2019 va fer una marca de 10,71 segons, i va esdevenir la dona de més edat i la segona mare en la història en guanyar la medalla d'or en els 100 metres en els Campionats Mundials, passant a tenir un or més que Usain Bolt, ja retirat.[9][10]

El 2021, als Jocs Olímpics de Tòquio va guanyar la medalla de plata a la prova dels 100m i la medalla d'or als 4x100m relleus. En la prova dels 200m llisos, tot i quedar quarta, va aconseguir la seva millor marca personal amb un temps de 21,94 segons.[11] Poques setmanes més tard i a l'edat de 34 anys, aconseguia la seva millor marca personal en els 100m llisos, guanyant la prova de Lausana de la Diamond League, amb una marca de 10,60 segons, la 3a millor marca de tots els temps fins al moment.[12]

Un any més tard, en el Campionat del Món d'Eugene 2022, obtenia la seva 5a medalla d'or en la prova dels 100m, fita que només havien aconseguit 4 atletes més en la història. La seva marca fou de 10,67 segons i establia un nou rècord del campionat.[13] A més, també guanyava 2 noves medalles de plata, en les proves de 200m i 4x100m relleus. Un mes més tard, guanyaria la Diamond League en la prova dels 100m i era considerada com la millor temporada de la història en la prova reina de la velocitat femenina.[14]

L'any 2023, començava amb una lesió al genoll, que li va suposar estar apartada de les pistes durant uns mesos.[15] Tot i això va disputar el Campionat del Món de Budapest, aconseguint la medalla de bronze en els 100m i la medalla de plata en els 4x100m relleus.[16] Va declinar participar en els 200m tot i que havia aconseguit la classificació.[17]

El febrer del 2024, Fraser-Pryce anunciava que es retiraria després dels Jocs Olímpics de París, ja que volia dedicar temps al seu fill.[18] En els Jocs Olímpics de París, es va retirar abans de les semifinals de la prova dels 100m, degut a una lesió i tampoc va participar en la prova dels 200m ni en el 4x100m relleus.[19]

Tècnica i estil de funcionament

[modifica]

.

L'estil característic de Fraser-Pryce és començar ràpidament i aguantar, aquí es pot veure a la final del Campionat Mundial del 2015.

Sota la direcció del seu entrenador Stephen Francis, Fraser-Pryce va perfeccionar la seva tècnica per convertir-se en una de les atletes de pista més guardonades de tots els temps[20][21] Aquest va afirmar que cap de les seves tècniques no era natural, i que quan va començar a competir, corria amb una inclinació cap endavant exagerada: "Tenia una postura de carrera molt dolenta, com si corregués, literalment, caient de cara. Stephen va veure tot això i, com a entrenador, va analitzar i va trigar un any a polir les meves necessitats bàsiques.[22][23]

El 2008, havia millorat la seva postura i havia potenciat el seu inici de cursa, incloent-hi el primer pas, la col·locació dels braços i les diferents fases de l'esprint. Sentiu totes les vostres fases. Com és el cos, el podeu sentir, com un sisè sentit. Així que em concentro a clavar cada fase correctament i, si puc, sé que és història.[23]

La marca diferencial de Fraser-Pryce és el seu inici explosiu, cosa que li va valer el sobrenom de "Pocket Rocket".[24]< El seu estil consisteix a "sortir al capdavant de tots"[25] Jon Mulkeen, de World Athletics, va descriure la seva tècnica inicial com a "devastadora ... la seva millor arma"[26] mentre l'escriptora esportiva Steve Landells va declarar que "la seva capacitat per moure les cames durant els primers cinc metres segueix sent l'enveja del món".[27] En un estudi sobre el seu rendiment fet al 2009 sobre la final de l mundial de'atletisme de la prova de 100 m. (quan va córrer 10,73), els científics esportius Rolf Graubner i Eberhard Nixdorf van informar queal seu parcial de 30 m era de 4,02s, un nivell d'acceleració consistent amb un home capç de correr els 100m. en 10.40.[28] A la meitat de la cursa, tenia una clara avantatge de tres metres a la resta de corredors.[27][28] Tot i els seus inicis ràpids, va afirmar: és en realitat quan surto de la meva fase de conducció als 30 (metres). Els meus segons 30 és realment bo, on els meus canvis són molt ràpids."[29]

Amb poc menys d'1,60 metres d'alçada,[30] Fraser-Pryce és més petita que la majoria de les velocistes.[22][31] Fraser-Pryce va revelar que quan va començar a entrenar a la Universitat de Tecnologia, "tothom [va dir] que era massa baixa i no hauria de pensar a córrer ràpid." [22] Corredora de prototipus de velocitat de pas, confia en la cadència i en la freqüència de pas (és a dir, velocitat de la cama) a les seves carreres, tot i que també té una longitud de pas "ben desenvolupada".[25][28] De mitjana, fa 50 passos per completar els 100 m, i té una cadència d'aproximadament 286 passos per minut.[32] En la seva anàlisi, Graubner i Nixdorf van trobar que va cobrir la seva final del 2009 en 49,58 passes, el que equival a una mitjana de dos metres per pas, amb els seus passos més llargs de 2,2 m exhibits durant els darrers 20 m de la seva carrera.[28]

Vida personal

[modifica]

El novembre de 2012, Fraser-Pryce es va graduar a la Universitat de Tecnologia de Jamaica amb una llicenciatura en ciències del desenvolupament infantil i adolescent.[33] El 2016, va anunciar que cursaria un Master en Psicologia Aplicada a la Universitat de les Índies Occidentals.[34] A committed Christian,[35]

Es va casar amb Jason Pryce el 2011,[36] i va anunciar el seu embaràs a principis de 2017.[37] A la seva pàgina de Facebook va escriure: "Tot el meu enfocament cap als entrenaments per a la meva temporada 2017 era en estar saludable i posar-me en forma física per defensar amb èxit el meu títol a Londres 2017, però ... aquí estic pensant a ser la millor mare que pugui ser".[37] El 7 d'agost del 2017, ella i el seu marit van donar la benvinguda a un fill anomenat Zyon.[35]

Patrocini, organitzacions benèfiques i empreses

[modifica]

Fraser-Pryce ha signat acords de patrocini amb Digicel, GraceKennedy i Nike.[38] Per promocionar la seva persecució de la glòria olímpica als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, Nike va llançar una sèrie de vídeos promocionals dels seus entrenaments durant els 100 m.[23]

Fraser-Pryce ha donat suport a moltes causes al llarg de la seva carrera. Va ser nomenada la primera ambaixadora nacional de bona voluntat d'UNICEF a Jamaica el febrer de 2010.[39] Aquest any, també va ser nomenada ambaixadora de Grace Goodwill for Peace en associació amb Grace Foods i l'organització sense ànim de lucre PALS (Peace and Love in Society).[40] També va crear la Fundació Pocket Rocket, que dona suport als esportistes de secundària que necessiten finançament.[35][38]

Coneguda per canviar de pentinat sovint durant la temporada de carreres, l'any 2013 va llançar una línia de perruqueries anomenada Chic Hair.[41]

Premis i reconeixements

[modifica]

El 2008, Fraser-Pryce va ser premiada amb l'Ordre de distinció pels seus èxits en l'atletisme.[42] A l'octubre de 2018, era també homenatjada amb una estàtua al Jamaica National Stadium de Kingston, Jamaica.[43] Durant la cerimònia, la ministra d'Esports, Olivia Grange, la va aclamar com un model per les noies i una "heroïna moderna" jamaicana.[43]

Receptora de nombrosos reconeixements a Jamaica, ha guanyat quatre vegades el premi JAAA per a l'atleta femenina de l'any: 2009, 2012, 2013 i 2015.[44] També ha rebut el premi Esportista jamaicà de l'any quatre vegades: 2012, 2013, 2015 i 2019.[45]

A l'escena internacional, ha estat nominada al Laureus World Sports Award for Sportswoman of the Year cinc vegades: 2010, 2013, 2014, 2016 i 2019.[46] Després de completar el triple sprint al Moscow World 2013 va ser nomenada atleta mundial de l'any de la IAAF, convertint-se en la primera dona jamaicana a guanyar des de Merlene Ottey el 1990. En acceptar el seu premi, va exclamar: "Estic impactada i emocionada. Ha estat sempre un somni meu.[47][48] El desembre del 2019, va guanyar el premi a la millor atleta femenina a la Panam Sports Awards.[49]

Va ser nomenada per la British Broadcasting Corporation (BBC) com una de les 100 Dones de l'any, una llista de 100 dones inspiradores i influents de tot el món, de l'any 2020 [50]

Estadístiques

[modifica]

Millors marques personals

[modifica]
Tipus Esdeveniment Temps

(segonds)

Data Lloc Notes
Indoor 60 metres 6.98 9 Març 2014 Sopot, Polònia 8ª millor marca de tots els temps (femení)
Outdoor 100 metres 10.60 26 Agost 2021 Lausana, Suïssa +1.7 m/s (vent); 3ª millor marca de tots els temps
200 metres 21.79 27 Juny 2021 Kingston, Jamaica +0.8 m/s (vent)
400 metres 54.93 5 Març 2011 Kingston, Jamaica
4x100m relleus 41.02 6 Agost 2021 Tòquio, Japó Rècord Nacional

Competicions internacionals

[modifica]
Representant Jamaica Jamaica
Any Campionat Seu Posició Prova Temps
2002 Campionats Júnior (U17) Amèrica Central i Carib Bridgetown, Barbados 4t 200 m 25,24
(−1.0 m/s)
1a 4×100 m relleus 45.33 CR Rècord dels campionats
2005 CARIFTA Games (U-20) Bacolet, Trinitat i Tobago 3a 100 m 11,73
(+0.9 m/s)
1a 4×100 m relleus 44,53
2007 Campionat del món Osaka, Japó 2a 4 × 100 metres relleus femenins 42.70 SB Millor marca de la temporada
2008 Jocs Olímpics d'Estiu del 2004 Beijing, Xina 1a 100 m llisos femenins 10.78 MP marca personal
(±0,0 m/s)
4 × 100 metres relleus femenins Caiguda del relleu
IAAF World Athletics Final 2008 Stuttgart, Alemanya 1a 100 m 10.94
(+0,3 m/s)
2009 Campionat del món Berlín, Alemanya 1a 100 m 10.73 WL Marca Mundial de l'any
RN Rècord Nacional
(+0,1 m/s)
1a 4×100 m relleus 42.06
IAAF World Athletics Final Tessalònica, Grècia 2n 100 m 10.89
(-0,1 m/s)
2011 Campionat del món Daegu, Corea del Sud 4th 100 m 10.99
(−1.4 m/s)
2n 4×100 m relleus 41.70 RN Rècord Nacional
2012 Jocs Olímpics d'estiu de 2012 Londres, Anglaterra 1a 100 m 10.75
(+1.5 m/s)
2a 200 m 22.09 PB Marca Personal
(−0,2 m/s)
2a 4×100 m relleus 41.41 RN Rècord Nacional
2013 Campionat del món Moscou, Rússia 1a 100 m 10.71 WL Marca Mundial de l'any
(−0,3 m/s)
1a 200 m 22.17
(−0.3 m/s)
1a 4×100 m relleus 41.29 CR Rècord dels campionats
2014 2014 IAAF World Indoor Championships Sopot, Polònia 1a 60 m 6.98 WL Millor marca de l'any
PB Millor marca personal
Jocs de la Commonwealth Glasgow, Escòcia 1a 4×100 m relleus 41.83 GR Record de la prova
2014 IAAF World (relleus) Nassau (Bahames) 3ra 4×200 m relleus 1:30.04 RN rècord nacional
2015 Campionat del món Beijing, Xina 1a 100 m 10.76
(−0.3 m/s)
1a 4×100 m relleus 41.07 'CR Rècord dels campionats
RN rècord nacional
2016 Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Rio de Janeiro, Brasil 3ra 100 m 10.86 SB Record de la temporada
(+0.5 m/s)
2a 4×100 m relleus 41.36 SB Record de la temporada
2018 NACAC Toronto, Canada 5na 100 m 11.18
2a 4×100 m relleus 43.33
Copa del Món Londres,Anglaterra 2a 4×100 m relleus 42.60
2019 2019 IAAF World Yokohama, Japó 3ra 4×200 m relleus 1:33.21
Pan American Games Lima, Perú 1a 200 m 22.43 GR Rècord de la prova
Campionat del món Doha, Qatar 1a 100 m 10.71 WL Millor marca de la temporada
(+0.1 m/s)
1a 4×100 m relleus 41.44 WL Millor marca de la temporada
2021 Jocs Olímpics Tòquio, Japó 2 100 m 10.74
4a 200 m 21.94
1 4x100 m relleus 41.02 NR
2022 Campionat del món Eugene, Estats Units 1 100 m 10.67 CR (+0.8 m/s)
2 200 m 21.81 SB (+0.6 m/s)
2 4x100 m relleus 41.18 SB
2023 Campionat del món Budapest, Hongria 3 100 m 10.77 SB (-0.2 m/s)
2 4x100 m relleus 41.21
2024 Jocs Olímpics París, França DNF 100 m -

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fraser Expects Great Results in 100 Metres, Jamaica Observer, 13. Aug. 2008 (anglès)
  2. ↑ «Perfil olímpic» (en anglès). Olympics.com. [Consulta: 1r setembre 2024].
  3. ↑ «Most Olympic medals won in the 100m (female)» (en anglès). Guinnes World Records. [Consulta: 1r setembre 2024].
  4. ↑ «Marques personals» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 1r setembre 2024].
  5. ↑ Fraser-Pryce y Stewart firman el doblete jamaicano en los 100 metros a Marca (castellà)
  6. ↑ Jamaica gana el relevo femenino del 4x100 a Marca (castellà)
  7. ↑ Resultats dels 200 metres en el Campionat mundial d'atletisme de Moscou 2013
  8. ↑ I want to be the greatest mother - Fraser-Pryce. Jamaica-gleaner.com (9 març 2017). Consultat el 15 març 2017 (anglès)
  9. ↑ Ingle, Sean «Dina Asher-Smith claims world championship 100m silver». The Guardian, 29/92019 [Consulta: 6 octubre 2019].
  10. ↑ Pérez, Ismael «Shelly-Ann Fraser-Pryce gana su cuarto oro mundial en los 100m lisos». Women's Health, 30-09-2019 [Consulta: 6 octubre 2019].
  11. ↑ «Frosty celebrations after Elaine Thompson-Herah beats Shelly-Ann Fraser-Pryce in women's 100m final» (en anglès). Eurosport, 01-08-2021.
  12. ↑ «Fraser-Pryce avenges Olympic 100 loss in blazing 10.60 time» (en anglès). Associated Press, 26-08-2021.
  13. ↑ «Record-breaker Fraser-Pryce wins fifth world 100m title in Oregon» (en anglès). World Athletics, 18-07-2022.
  14. ↑ «Shelly-Ann Fraser-Pryce just completed the greatest season in the history of the women's 100 meters ever at the age of 35» (en anglès). Let's run, 14-09-2022.
  15. ↑ «Fraser-Pryce pulls out of Kip Keino Classic because of injury» (en anglès). The Gleaner, 12-05-2023.
  16. ↑ «Fraser-Pryce loses 100 meter title but "grateful" for the bronze in Budapest» (en anglès). Associated Press, 22-08-2023.
  17. ↑ «Shelly-Ann Fraser-Pryce not competing in the 200m at the World Championships» (en anglès). Olympics.com, 11-08-2023.
  18. ↑ «"My son needs me": Shelly-Ann Fraser-Pryce to retire after Paris Olympics» (en anglès). The Guardian, 09-02-2024.
  19. ↑ «Ex-Olympic champion Fraser-Pryce pulls out of 100m» (en anglès). BBC, 03-08-2024.
  20. ↑ Landells, Steve. «Fab five: multiple medallists at the World Championships», 24-08-2019. Arxivat de l'original el 22 setembre 2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  21. ↑ «Who will be the world's fastest woman in Doha», 26-09-2019. Arxivat de l'original el 22 setembre 2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «A Need For Speed: Inside Jamaica's Sprint Factory», 04-05-2012. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 3 juny 2020].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «Knocking at the Door», 21-06-2016. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  24. ↑ Epstein, David. «A unique style leads Fraser-Pryce to her second straight 100 title», 04-08-2012. [Consulta: 24 maig 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 «New Spike Prepares Shelly-Ann Fraser-Pryce for Historical Race», 28-06-2016. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  26. ↑ Mulkeen, Jon. «Report: Women's 100m final – Moscow 2013», 12-08-2013. [Consulta: 24 maig 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 Landells, Steve. «Event Report - Women's 100m - Final», 17-08-2009. Arxivat de l'original el 21 d'agost 2009. [Consulta: 17 agost 2009].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 ; Nixdorf, Eberhard«Biomechanical Analysis of the Sprint and Hurdles Events at the 2009 IAAF World Championships in Athletics». New Studies in Athletics, 2011. Arxivat de l'original el 16 setembre 2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  29. ↑ Minshull, Phil. «Fraser-Pryce: "I want to do exceptionally well" – IAAF World Indoor Championships», 14-02-2014. Arxivat de l'original el 23 setembre 2020. [Consulta: 2 setembre 2020].
  30. ↑ «Shelly-Ann Fraser-Pryce». [Consulta: 31 juliol 2020].
  31. ↑ Chang, Alvin. «Want to win Olympic gold? Here's how tall you should be for archery, swimming, and more», 09-08-2016. [Consulta: 16 juny 2020].
  32. ↑ Shearman, Hayden. «Sprinting Cadence and Power», 13-08-2013. [Consulta: 24 maig 2020].
  33. ↑ «UTech, Jamaica to Confer Honorary Degrees On Glen Christian and Shelly-Ann Fraser-Pryce». [Consulta: 16 setembre 2020].
  34. ↑ Williams, Ollie «Rio 2016: Can Shelly-Ann Fraser-Pryce beat Usain Bolt to Olympic history?». [Nova York], 18-07-2016 [Consulta: 21 maig 2020].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Campbell, Alastair «Shelly-Ann Fraser-Pryce exclusive interview... on feminism, religion and why Tokyo will be her last Olympics». [Londres], 27-11-2019 [Consulta: 24 maig 2020].
  36. ↑ «Fraser bids to bounce back». [Londres], 02-05-2011 [Consulta: 22 maig 2020].
  37. ↑ 37,0 37,1 Lowe, Andre «I Want To Be The Greatest Mother - Fraser-Pryce». [Kingston], 08-05-2017 [Consulta: 24 maig 2020].
  38. ↑ 38,0 38,1 Mediated Geographies and Geographies of Media. Springer Netherlands, 2015, p. 339. ISBN 978-94-017-9969-0. 
  39. ↑ Hickling, Allison. «Olympic Champion Shelly-Ann Fraser appointed as UNICEF Jamaica Goodwill Ambassador», 23-02-2010. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 25 maig 2020].
  40. ↑ Redpath, Laura «Fraser Named Goodwill Ambassador For Peace». [Kingston], 24-02-2010 [Consulta: 24 maig 2020].
  41. ↑ Gridley, Latoya «Shelly-Ann Fraser-Pryce Launches Chic Hair Ja». [Kingston], 31-12-2013 [Consulta: 24 maig 2020].
  42. ↑ «Welcoming home our Olympians». The Gleaner [Kingston], 05-10-2008 [Consulta: 20 octubre 2008]. Arxivat 7 de maig 2009 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-05-07. [Consulta: 9 desembre 2020].
  43. ↑ 43,0 43,1 Cross, Jason «Fraser-Pryce Immortalised! - Pocket Rocket Honoured With Statue». [Kingston], 14-10-2018 [Consulta: 24 maig 2020].
  44. ↑ Nayyar, Namita. «Exclusive Interview: Shelly-Ann Fraser-Pryce bags her fourth 100 m world title, Catch her on Women Fitness», 01-10-2019. [Consulta: 25 maig 2020].
  45. ↑ Lowe, Andre «Bolt, Shelly sprint away with RJR awards ... again: The Best!». [Kingston], 16-01-2016 [Consulta: 25 maig 2020].
  46. ↑ «Sportswoman of the Year 2020: Shelly-Ann Fraser-Pryce». Laureus World Sports Awards Ltd, 2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  47. ↑ Reich, Josh «Bolt and Fraser-Pryce win 2013 World Athlete awards». [Londres], 16-11-2013 [Consulta: 23 maig 2020].
  48. ↑ «Fraser-Pryce: "I just came here and wasn't prepared for the 60m"», 10-03-2014. Arxivat de l'original el 23 setembre 2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  49. ↑ «Fraser-Pryce Thankful For Panam Sports Award». [Kingston], 15-12-2019 [Consulta: 10 agost 2020].
  50. ↑ «BBC 100 Women 2019: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 16-10-2019. [Consulta: 29 novembre 2020].
  51. ↑ «Athlete Profile: Shelly-Ann Fraser-Pryce». [Consulta: 28 setembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shelly-Ann Fraser-Pryce