Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 maig 1922 Dartford (Anglaterra) |
Mort | 29 abril 1943 (20 anys) Tunísia |
Formació | Queen's College Tonbridge School Dartford Grammar School (en) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit britànic |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis | |
| |
Sidney Arthur Kilworth Keyes (Dartford, Kent, Regne Unit, 27 de maig de 1922 - Tunísia, 29 d'abril de 1943) fou un poeta anglès, mort en plena joventut a la Segona Guerra Mundial.[1]
Restà orfe de mare poc després de nàixer, i fins als nou anys visqué amb els seus avis paterns, en un vell casalot.[2] Fou un xiquet malaltís i imaginatiu; lector precoç, especialment de llibres d'història, als seus cinc anys rebutjà The Children's Encyclopaedia perquè trobà que contenia dades incorrectes.[3] Començà d'escriure poesia quan encara era molt jove, amb Wordsworth, Rilke i Jung entre les seues influències principals.[2] Assistí a la Dartford Grammar School, on el professor Tom Staveley, també poeta, l'encoratjà en les seues provatures literàries, i després ingressà en l'Escola Tonbridge (Hillside, 1935-1940) per a la seua educació secundària. Del 1940 data el primer dels seus poemes importants, «The Buzzard» (L'aligot). Aquest mateix any va obtenir una beca per a estudiar història al Queen's College d'Oxford.[2][4] Durant el seu temps a Oxford, s'enamorà de la jove artista alemanya Milein Cosman, però no va ser correspost. També es va fer amic dels companys poetes John Heath-Stubbs i Michael Meyer, va editar una revista, The Cherwell, i va formar una companyia de teatre.[2]
Deixà Oxford i s'uní a l'exèrcit a l'abril de 1942.[5] Entrà en servei actiu aquest mateix any,[6] i va ser enviat amb el Queens Own West Kent Regiment a lluitar en la campanya de Tunísia de la Segona Guerra Mundial al març de 1943.[2][7] Abans del seu servei, Keyes ja havia escrit més de la meitat dels cent deu poemes que més avant serien recollits en The Collected Poems of Sidney Keyes.[5] Segons testimonis, durant la guerra havia continuat escrivint poesia; no obstant això, aquestes obres no han sobreviscut.[8]
Keyes va morir en acció el 29 d'abril de 1943, cobrint la retirada del seu escamot durant un contraatac,[2] poc abans de complir els vint-i-un anys.[7] També s'ha afirmat que morí a mans de l'enemic, després de ser capturat.[9]
Keyes va escriure els seus dos únics llibres quan estudiava a Oxford:[10]
Poemes seus aparegueren també al New Statesman, a The Listener i en altres revistes de poesia.[2]
El 1943, fou guardonat amb el Premi Hawthornden per The Cruel Solstice i The Iron Laurel.[11]
És recordat com un dels poetes més destacats de la Segona Guerra Mundial.[2]