Silvia Abascal Estrada

Plantilla:Infotaula personaSilvia Abascal Estrada

Silvia en els Goya de 2019 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1979 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Santa María del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorFons de les Nacions Unides per a la Infància Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websilviaabascal.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0007711 Allocine: 46373 Allmovie: p232071 TMDB.org: 100667 Modifica el valor a Wikidata

Silvia Abascal Estrada (Madrid, 20 de març de 1979) és una actriu madrilenya.

Biografia

[modifica]

A molt primerenca edat ja va tenir clara la seva vocació pel món de l'espectacle, de manera que molt aviat va començar a estudiar interpretació, així com ball i diferents cursos relacionats. Va debutar l'any 1993 a la pantalla petita, amb un petit paper en el concurs Un, dos, tres... responda otra vez, interpretant a una nena posseïda. L'any següent li va arribar una bona oportunitat, quan li van oferir intervenir en la sèrie Pepa y Pepe, en la qual interpretava a Clara. En aquest mitjà ha participat en un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem destacar Hostal Royal Manzanares, El comisario, en què interpreta la filla del comissari Castilla, El dilema, Vientos de agua, Dentro del paraíso o Acusados.

Pel que fa a la pantalla gran, va debutar-hi l'any 1997, amb la pel·lícula dirigida per Manuel Iborra El tiempo de la felicidad. A aquesta la va seguir La fuente amarilla de Miguel Santesmases, ja l'any 2000. En aquesta dècada va rodar La cartera, Viento del pueblo: Miguel Hernández, A mi madre le gustan las mujeres, Canciones de invierno, El Lobo o Vida y color, entre altres. L'any 2001 va rodar a Austràlia La voz de su amo, i el 2004 va intervenir en el llargmetratge The house of the Geraniums, en el qual va treballar al costat de Sofia Loren. Així mateix, ha rodat amb prestigiosos directors, com Manuel Iborra, sota les ordres en el llargmetratge La dama boba.

A finals d'aquesta mateixa dècada sembla que va declinar-se més pel teatre, tot i que encara va treballar en pel·lícules com Escuchando a Gabriel, dirigida per José Enrique March, així com a Enloquecidas, del director Juan Luis Iborra, i en la qual va treballar al costat Verónica Forqué i Concha Velasco. Al teatre Sílvia va pujar als escenaris l'any 2005 per interpretar l'obra Historia de una vida. Després l'hem pogut veure en altres com Siglo XX… que estás en los cielos, Gatas o Días de vino y rosas.

L'actriu ha estat candidata tres vegades en els Premis Goya, havent aconseguit al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga la Biznaga de Plata a la millor actriu per La dama boba. Precisament a la festa de cloenda d'aquest mateix Festival, l'abril del 2011, Silvia va patir un aneurisma cerebral, del qual per sort es va recuperar després de ser intervinguda d'urgència.[1] Va reaparèixer públicament la nit de el 19 de febrer de 2012 a l'entrega de la XXVI edició dels Premis Goya.[2]

En el seu llibre Todo un viaje, publicat el juny de 2013, l'actriu narra en primera persona les seves vivències a conseqüència de l'infart cerebral i les vicissituds de la seva recuperació.[3]

Al juliol de 2015 va participar en el videoclip del senzill d'Alejandro Sanz "A que no me dejas".[4]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Llargmetratges
  • El tiempo de la felicidad (1997)
  • La fuente amarilla (1999)
  • La voz de su amo (2001)
  • A mi madre le gustan las mujeres (2002)
  • El Lobo (2004)
  • Peperoni ripieni e pesci in faccia (2004)
  • Vida y color (2005)
  • La dama boba (2006)
  • Escuchando a Gabriel (2007)
  • Enloquecidas (2008)
  • El amor se mueve (2008)
  • La herencia Valdemar (2010)
  • La herencia Valdemar II: La sombra prohibida (2010)
Curtmetratges
  • Endora (1999)
  • La cartera (2000)
  • Al empezar la semana (2002)
  • La señorita Zuenig (2004)
  • Canciones de invierno (2004)
  • Yo (2006)

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • Romeo y Julieta (1999)
  • La Gaviota (2002)
  • Historia de una vida (2005)
  • Siglo XX... que estás en los cielos (2006)
  • Gatas (2008)
  • Días de vino y rosas (2009-2010)

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Títol Resultat
1997 Fotogramas de Plata[5] Millor actriu de televisió Hostal Royal Manzanares Nominada
1999 Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc[6] Millor actriu La fuente amarilla Guanyadora
Premi Max Factor[5] Rostre més bonic del Cinema Espanyol Guanyadora
Festival Cáceres[5] Premi San Pancracio (Millor actriu) La Fuente Amarilla Guanyadora
2000 Premi AISGE. Cinema Jove (València)[5] Premi "Un futuro de cine" Guanyadora
Premis Goya[6] Goya a la millor actriu revelació La fuente amarilla Nominada
2005 Premis Unión de Actores y Actrices[6] Millor actriu secundària El Lobo Nominada
Premi Rojas[5] Millor actriu de teatre Historia de una vida Guanyadora
Premis Goya[6] Goya a la millor actriu secundària El Lobo Nominada
2006 Premis Unió d'Actors,Espanya[5] Millor actriu de teatre Historia de una vida Nominada
Premi Cadena 100[5] per part dels seus oients a la trajectòria professional d'interpretació. Guanyadora
Festival de Santander[5] Premi Homenatge a la trajectòria professional Guanyadora
Festival de Màlaga de Cinema Espanyol[6] Millor actriu La dama boba Guanyadora
2007 Premis Goya[6] Goya a la millor actriu La dama boba Nominada
Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi, Alacant[5] Premi a la trajectòria professional Guanyadora
2008 Festival de Cinema de Corint (Grècia)[5] Millor actriu Escuchando a Gabriel Guanyadora
Festival de CineMA de ponferrada[5] Una mirada de cine Guanyadora

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografía de Silvia Abascal» (en castellà). biografias. [Consulta: 04 març2014].
  2. ↑ «Silvia Abascal reaparece en los Goya "con ganas de seguir luchando". La actriz estuvo espléndida en la alfombra roja y emotiva sobre el escenario, al entregar el goya al mejor actor de reparto a Lluís Homar». La Vanguardia, 20-02-2012 [Consulta: 3 abril 2021].
  3. ↑ Espiño, Isabel «Silvia Abascal: 'De una enfermedad podemos sacar una lección de vida'». El Mundo, 04-06-2013 [Consulta: 3 abril 2021].
  4. ↑ «Alejandro Sanz estrena videos del sencillo ‘A que no me dejas’». El Universal, 17-07-2015 [Consulta: 3 abril 2021].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 «Pagina web silvia abascal(Currículum)» (en castellà). silviaabascal.com. [Consulta: 4 març 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Silvia Abascal-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 4 març 2014].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvia Abascal Estrada
  • Lloc web oficial (castellà)