(1958) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 octubre 1898 Harlingen (Països Baixos) |
Mort | 23 març 1971 (72 anys) Utrecht (Països Baixos) |
Formació | Universitat d'Amsterdam (1917–1927) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, assagista, metge escriptor, traductor, escriptor |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
Lloc web | vestdijk.com |
|
Simon Vestdijk (Harlingen, 17 d'octubre de 1898 - Utrecht, 23 de març de 1971) fou un escriptor, poeta, assagista, traductor, crític musical i metge neerlandès.[1] La seva obra polfacètica és molt diversa de gènere, temàtica i estil.[2]
Era el fill del també Simon Vestdijk, professor de gimnàstica a HBS (liceu modern) a Harlingen, i d'Anne Mulder. Vestdijk va descriure la seva joventut i anys d'estudiant a la HBS –tres anys a Harlingen, tres anys a Leeuwarden– en vuit volums de la novel·la del cicle autobiogràfic Anton Wachter.[3]
Vestdijk va estudiar medicina a Amsterdam, però després d'uns anys com a metge a la marina mercant es va dedicar únicament a la seva carrera d'escriptor i va esdevenir un dels escriptors més importants del segle xx dels Països Baixos.[4] El seu debut autobiogràfic Kind tussen vier vrouwen (Nen entre quatre dones), en la tradició d'A la recerca del temps perdut de Proust va ser refusat per dues editorials i no va ser publicat abans del 1972.[3]
La seva obra s'ha traduït a les principals llengües d'Europa occidental. El 1950 se li va concedir el Premi P.C. Hooft, la distinció literària més prestigiosa de l'àmbit lingüístic neerlandès, creat en honor del dramaturg i historiador Pieter Corneliszoon Hooft (1581-1647). El Premi Constantijn-Huygens el 1955 i el Premi de les Lletres neerlandeses el 1971. Segons el jurat «Els assajos de Vestdijk contenen reflexions profundes sobre l'art, arts visuals i, fins i tot música, i sobretot sobre la literatura, tant poesia com prosa, sobre filosofia, psicologia i estètica. […] Però li deu la seva major fama a les seves novel·les, entre d'altres Terug tot Ina Damman, Ivoren Wachters i De Vuuraanbidders.»[5]