Sippar

Plantilla:Infotaula indretSippar
Imatge
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaIraq Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 03′ 32″ N, 44° 15′ 08″ E / 33.058829°N,44.252153°E / 33.058829; 44.252153

Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak. Es trobava a la riba oriental de l'Eufrates al lloc de la moderna Tell Abu Habbah, governació de Babil a l'Iraq, a uns 60 km al nord de Babilònia i 30 km al sud-est de Bagdad.[1]

Va ser una part de dues ciutats separades pel riu. Sippar estava a l'est i la seva bessona Sippar-Amnanum, a l'oest. S'han trobat restes que remuntes al primer període d'Uruk, però fins al Període dinàstic arcaic, al tercer mil·lenni els signes no es fan notables. La ciutat va subsistir fins al temps dels parts cap a l'inici de l'era comuna. El seu déu tutelar era Utu, el déu del sol, en accadi Xamaix, i el seu temple s'esmenta com E-babbara (𒂍𒌓𒌓𒊏), que significa "casa blanca". S'ha suggerit que podria ser la bíblica Sefarvaim de l'Antic Testament.[2][1]

La llista de reis sumeris dona el nom d'un rei, En-Men-Dur-Ana de Zimbir, que va governar abans del diluvi durant 21.000 anys, però no s'ha trobat cap referència real d'aquestos reis.[3] Va seguir la història general de Sumer, amb les successives hegemonies. Només s'esmenta com a fet local destacat la rebel·lió contra Accad de l'any 2260 aC. En el seu 29è any el rei Sumu-la-El de Babilònia diu que havia construït la muralla de Sippar. Anys després Hammurabi també diu que va fundar les muralles de Sippar en el seu 23è any i assegura que s'hi va treballar fins al seu 43è any; el seu successor a Babilònia, Samsuiluna, va treballar en les muralles en el seu primer any. Nabucodonosor II i Nabònides esmenten que van fer reparacions al temple de Xamaix anomenat E-babbara. Nabucodonosor hauria construït una reserva d'aigua a la vora segons l'escriptor Abidè (Abydenos). Plini el Vell[4] diu que a Nippur hi havia la secta o escola dels caldeus, els hipparens, i es sospita que el nom està relacionat amb Sippar perquè les altres dues sectes o escoles dels caldeus porten noms de ciutats: els urquenis/orquenis d'Uruk i els borsippens de Borsippa.[5]

Hormuzd Rassam la va excavar entre l'any 1880 i el 1881 a càrrec del Museu Britànic i es van trobar milers de tauletes. No es va prendre nota del lloc on es trobaven i la seva interpretació resulta difícil. Altres tauletes han aparegut també al mercat negre i no se sap on van ser trobades. El 1894 hi va treballar Jean-Vincent Scheil.[6] Un equip belga hi va treballar de 1972 a 1973 i iraquians del College of Arts of the University of Baghdad, dirigits per Walid al-Jadir i Farouk al-Rawi, hi van excavar des de 1977, i des de 2000 auxiliats per un equip de l'Institut d'Arqueologia d'Alemanya. A la ciutat de Sippar va ser on es va trobar el codi d'Hammurabi que contenia 282 lleis. També a les seves biblioteques s'hi van trobar fins a 60.000 tauletes en escriptura cuneïforme.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Harris, Rendel. Ancient Sippar. Estambul: Instanbuh Neder lands Historisch - Archeologisch Institut, 1975, p. 23, 28, 31. 
  2. ↑ Segon llibre dels Reis. 17:24
  3. ↑ Lambert, Wilfred G. "Enmeduranki and Related Material". A: Journal of Cuneiform Studies vol. 21: special volume honoring Professor Albrecht Goetze. Cambridge, Mass.: American Schools of Oriental Research, 1969, p. 128-130
  4. ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VI, 30
  5. ↑ Joannès, Francis «Sippar à l'époque récente». Revue d'Assyriologie et d'archéologie orientale, 82, 1, 1988, pàg. 74-77.
  6. ↑ Encyclopaedia Britannica, vol. 25. Nova York: Encyclopaedia Britannica, 1911, p. 151. 
  7. ↑ The Oxford encyclopedia of archaeology in the Near East. 5, Sera-Ziql. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. Sippar. ISBN 9780195112191. 

Bibliografia

[modifica]
  • Rivkah Harris, Ancient Sippar : a demographic study of an old-Babylonian city, 1894-1595 B.C., Nederlands Historisch-Archaeologisch Instituut, 1975
  • F. N. H. al-Rawi, Tablets from the Sippar Library I. The "Weidner Chronicle": A Suppositious Royal Letter concering a Vision, Iraq, vol. 52, pp. 1–15, 1990
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library II. Tablet II of the Babylonian Creation Epic, Iraq, vol. 52, pp. 149–158, 1990
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library III. Two Royal Conterfeits, Iraq, vol. 56, pp. 135–149, 1994
  • Luc Dekier, Old Babylonian real estate documents from Sippar in the British Museum, University of Ghent, 1994
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library IV. Lugale, Iraq, vol. 57, pp. 199–224, 1995
  • John MacGinnis, Letter orders from Sippar and the administration of the Ebabbara in the late-Babylonian period, Bonami, 1995, ISBN 8385274073
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library V. An Incantation from Mis Pi, Iraq, vol. 57, pp. 225–228, 1995
  • F. N. H. Al-Rawi and Andrew George, Tablets from the Sippar Library, VI. Atra-hasis, Iraq, vol. 58, pp. 147–190, 1996
  • A. C. V. M. Bongenaar, The Neo-Babylonian Ebabbar Temple at Sippar : its administration and its prosopography, Nederlands Historisch-Archeologisch Instituut te Istanbul, 1997, ISBN 9062580815
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library VII. Three wisdom texts, Iraq, vol. 60, pp. 187–206, 1998
  • F. N. H. al-Rawi, Tablets from the Sippar library X: A dedication of Zabaya of Larsa, Iraq, vol. 64, pp. 247–248, 2002
  • Andrew George and Khalid Salim Ismail, Tablets from the Sippar library, XI. The Babylonian almanac, Iraq, vol. 64, pp. 249–258, 2002
  • Theophilus Goldridge Pinches, The Antiquities found by Mr. H. Rassam at Abu-habbah (Sippara), Harrison and Sons, 1884

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sippar