Sonia Chocrón

Plantilla:Infotaula personaSonia Chocrón

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Catòlica Andrés Bello Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
IMDB: nm0158718 TMDB.org: 1356652
Facebook: sonia.chocron X: soniachocron Instagram: lachocron Modifica el valor a Wikidata

Sonia Chocrón (Caracas, 17 de març de 1961) és una poeta, novel·lista i guionista de cinema i televisió d'origen jueu. Està emparentada amb el dramaturg veneçolà Isaac Chocrón.[1]

Biografia

[modifica]

Sonia Chocrón va néixer en una família jueva espanyola i criolla.[2] És Llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Catòlica Andrés Bello.[3] El 1982 ingressa al Taller de Poesia del Centre d'Estudis Llatinoamericans Rómulo Gallegos (CELARG). El 1988 participa (per a concurs) al Taller El Argument de Ficció de Gabriel García Márquez a l'Escola de Cinema de San Antonio de los Baños (Cuba). D'allí, viatja a Mèxic convidada pel Premi Nobel per fundar l'Escriptori Cinematogràfic Gabriel García Márquez. El seu treball literari, així com els seus guions per a cinema i televisió, li han merescut diversos premis i reconeixements a nivell local i internacional.

Obres publicades

[modifica]

La seva creació literària apareix publicada en assaigs i antologies a Europa, Llatinoamèrica i Estats Units d'Amèrica, entre d'altres.

Poesia

[modifica]
  • Toledana (1992), Monteávila Editores.[4][5]
  • Púrpura (1998), Editorial La Liebre libre.[6]
  • La buena hora (2002), Monteávila Editores.
  • Poesía Re-unida (2010), Bid & Co Editores.
  • Mary Poppins y otros poemas (2015), Editorial Lugar Comun.
  • Bruxa (2019), Editorial Kalathos-España.

Narrativa

[modifica]
  • Falsas apariencias (2004), Editorial Alfaguara. Conte.
  • La virgen del baño turco y otros cuentos falaces (2008), Ediciones B. Conte.
  • Las Mujeres de Houdini (2012), Bruguera. Novel·la.[7]
  • Sábanas Negras (2013). Ediciones B./ Sudaquia Editores N.Y. Novel·la.
  • La Dama Oscura (2014), Ediciones B. Novel·la.
  • Muela/Molar (2015). Conte.[8]

Guions per a cinema i televisió

[modifica]
  • Guió original per al llargmetratge cinematogràfic Oro Diablo (2000).[9] Pre-nominada al premi Oscar com a «Millor pel·lícula estrangera».
  • Co-escriptora per al llargmetratge The Lost Key (2014).[10][11]
  • Versió lliure per a TV del conte Los Inmigrantes, del novel·lista Rómulo Gallegos Freire.

Dramatúrgia

[modifica]
  • Ni un Pelo de Tontas (2015).[12]
  • La Reina y yo (2015).[13]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Primera finalista del Premi Fundarte de Poesia, 1991, per a Toledana.
  • Menció d'Honor per al poemari La Buena Hora, Biennal Literària José Rafael Pocaterra, 1996.
  • Primera finalista del Premi Internacional de Poesia José Antonio Pérez Bonalde, 1996.[14]
  • Guanyadora del Concurs Anual de Contes del Diari El Nacional pel relat La Señora Hyde, 2000.
  • Finalista del Premi de la Crítica a la millor novel·la, 2014, Las Mujeres de Houdini.
  • Menció del Concurs de Contes del diari El Nacional.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sonia Chocrón, palabras mayores» (en castellà). El Estímulo.
  2. ↑ «Sonia Chocrón: a disposición del libro de la vida. Entrevista hecha por Jacqueline Goldberg y publicada en Verbigracia» (en castellà). El Universal, 2002.
  3. ↑ «Nota biobibliográfica» (en castellà). Sólo literatura. Arxivat de l'original el 2012-07-06. [Consulta: 3 agost 2020].
  4. ↑ «El universo sefardí de Sonia Chocrón» (en castellà). Centro de Estudios Sefardíes de Caracas. Arxivat de l'original el 2011-09-15. [Consulta: 3 agost 2020].
  5. ↑ «Sonia Chocrón: “Y yo, que soy un poco irresponsable en el teclado…”» (en castellà). El Nacional. Arxivat de l'original el 2016-08-18 [Consulta: 3 agost 2020].
  6. ↑ «Stand Up Poetry: Imprescindible Sonia». Inspirulina. Arxivat de l'original el 2019-07-24. [Consulta: 3 agost 2020].
  7. ↑ «Las mujeres de Houdini y la insistencia en la evasión» (en castellà). Dialnet. Unirioja.
  8. ↑ «Making Narrative Witness: A Caracas-Sarajevo Collaboration» (en anglès). Asymtote Journal.
  9. ↑ «Oro diablo (2000)». IMDB.
  10. ↑ «The Lost Key (2014) - Full Cast & Crew». IMDB.
  11. ↑ «The Lost Key. Selección Oficial Largometraje» (en castellà). Festival de Cine Documental de Caracas "CaracasDoc". Arxivat de l'original el 2016-09-14. [Consulta: 3 agost 2020].
  12. ↑ «Ni un pelo de tontas» (en castellà). Hoy que hay. Arxivat de l'original el 2015-04-17. [Consulta: 3 agost 2020].
  13. ↑ «Entre el malandro y la reina» (en castellà). La Voz.
  14. ↑ «El universo sefardí de Chocrón» (en castellà). ESefarad.

Enllaços externs

[modifica]