Marius Sophus Lie (Nordfjordeid, 17 de desembre de 1842 – Christiania (actual Oslo), 18 de febrer de 1899) va ser un matemàtic noruec. Creà gran part de la teoria de la simetria contínua, i va fer estudis de geometria i equacions diferencials.
Sophus Lie va néixer a Nordfjordeid, Noruega, essent el menor de 6 criatures. De jove intentà emprendre la carrera militar però com que tenia miopia va passar a estudiar a la Universitat d'Oslo.[1]
Es va doctorar el 1872, amb una tesi sobre Una classe de transformacions geomètriques.[2]
Va ser membre honorari de la Societat Matemàtica de Londres el 1878, Membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1892, Membre de la Royal Society de Londres el 1895 i associat forà de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units el 1895.
Lie va descobrir que el Grups de Lie que ell va anomenar Grups de transformació continus.[3] podien ser entesos millor "linealitzant-los", i estudiant els corresponents camps vectorials generadors (els anomenats, generadors infinitesimals). Els generadors obeeixen una versió linearitzada de la llei del grup anomenada el commutador, i tenen `l'estructura del que avui s'anomena àlgebra de Lie.
Sophus Lie morí per anèmia perniciosa causada per carència de vitamina B₁₂.[3]