Fitxa | |
---|---|
Direcció | Fatih Akın |
Protagonistes | Adam Bousdoukos Moritz Bleibtreu Birol Ünel Udo Kier Monica Bleibtreu Wotan Wilke Möhring Lars Rudolph Pheline Roggan Anna Bederke Dorka Gryllus Demir Gökgöl Cem Akın Marc Hosemann Catrin Striebeck Herma Koehn Markus Imboden Peter Lohmeyer Jan Fedder Philipp Baltus Peter Jordan Joana Adu-Gyamfi Till Huster Maria Ketikidou Klaus Maeck Lucas Gregorowicz Gustav Peter Wöhler Hendrik von Bültzingslöwen Ernest Allan Hausmann Maverick Quek (en) Uğur Yücel Simon Goerts Bülent Çelebi (en) Torben Karstens |
Producció | Fatih Akın i Klaus Maeck |
Guió | Fatih Akın i Adam Bousdoukos |
Música | Klaus Maeck |
Fotografia | Rainer Klausmann |
Muntatge | Andrew Bird |
Distribuïdor | BiM Distribuzione i Budapest Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | Alemanya i França |
Estrena | 10 setembre 2009 |
Durada | 100 min |
Idioma original | alemany |
Rodatge | Hamburg |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama i comèdia |
Lloc de la narració | Hamburg |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Soul Kitchen és una pel·lícula de comèdia alemanya de 2009 dirigida per Fatih Akın, amb guió del mateix Akın i Adam Bousdoukos, basada en la història de Bousdoukos sobre les seves pròpies experiències com a propietari d'una taverna grega anomenada "Taverna", on Akın era client habitual.[1] La pel·lícula es va estrenar el 10 de setembre de 2009 a l'edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia on va ser guardonada amb el Lleó d'Argent-Gran Premi del Jurat, i a Alemanya el 25 de desembre del mateix any.
Zinos, d'origen grec, és el propietari d'un restaurant a Hamburg que no para d'endeutar-se, el Soul Kitchen. La seva vida es capgira quan la Nadine, la seva xicota, el deixa i se'n va a Xangai. tampoc ajuda la contractació d'un nou xef, ni la presència de la banda de punk rock que hi assaja. Però Zino no es rendeix. Desenvolupa un nou concepte de negoci i finalment els clients troben el camí de tornada cap al restaurant. Tot i que el restaurant torna a funcionar, el desamor continua jugant-li una mala passada. Per això decideix visitar la seva xicota a Xangai i deixar el seu restaurant en mans del seu germà, l'Ilias. Però aquesta decisió no està exempta de conseqüències.
La filmació va tenir lloc principalment al barri de Wilhelmsburg a Hamburg, lloc de naixement de Fatih Akın.[2] i on es reflecteixen un tema general de la pel·lícula, la lluita dels cambrers del Soul Kitchen contra la gentrificació.[3]
El restaurant es va crear expressament per a la pel·lícula en un edifici fabril a Wilhelmsburg. Des del 18 de juny de 2010, la sala s'utilitza per a diversos esdeveniments musicals i culturals. A més, a la pel·lícula també es poden veure "els costats bonics i turístics de la metròpoli hanseàtica.[4] L'escena del cementiri es va filmar al cementiri de Riensberg a Bremen, i les escenes de presó van ser filmades al centre penitenciari de Bremen.
Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula d'"una explosió".[5] Conté diferents versions de la cançó La Paloma, que es toca "en directe" al Soul Kitchen. A més, a la pel·lícula el públic pot escoltar cançons de Quincy Jones, Kool & the Gang, The Isley Brothers, Mongo Santamaría, Markos Vamvakaris i Jan Delay. La pel·lícula acaba amb la portada de Louis Armstrong de The Creator Has a Master Plan. Hans Albers està representat amb la cançó d'èxit Das letzte Hemd hat leider keine Taschen. La cançó Soul Kitchen de The Doors estava pensada originalment per reproduir-se en una escena, però els drets de la cançó finalment eren massa cars per al cineasta, així que la va canviar per una cançó de Curtis Mayfield. Els drets d'una cançó més antiga de Prince, el músic favorit absolut del personatge principal a la novel·la Soul Kitchen, no es van poder adquirir per a la pel·lícula a causa de les diferències entre Prince i Warner Bros.
Universal Music va publicar un disc compacte amb la banda sonora, i la primera setmana de 2010 va arribar a ser la segona entrada més alta a les llistes d'àlbums alemanys darrere de la banda sonora de la pel·lícula Avatar.[6]
Soul Kitchen no només va tenir una bona acollida per la premsa professional i el públic del Festival Internacional de Cinema de Venècia. A Alemanya, la comèdia d'Akin va tenir, amb diferència, l'estrena teatral més exitosa de la història pel que fa a les entrades. Ja el primer cap de setmana, 160.000 persones van veure la pel·lícula. Al final de la primera setmana, la pel·lícula se situava al número 5 de les llistes de cinema alemanys.[7] Després de deu dies, més de mig milió de persones l'havien vist. La pel·lícula també va estar entre els deu primers en les llistes de cinema a Suïssa i Àustria.[8][9]