(Celadilla del Río, Castella i Lleó) | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Infraordre | Heteroneura |
Família | Sphingidae |
Tribu | Sphingini |
Gènere | Sphinx |
Espècie | Sphinx maurorum (Jordan, 1931) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
L'esfinx o borinot del pi (Sphinx maurorum)espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) propi d'Europa Occidental i el Magrib.[1]
és unaEs distribueix per tota la península Ibèrica, sud de França, Còrsega i les serralades del Rif i els Atles. Ben representada als Països Catalans, però absent a les Illes Balears.
Envergadura alar d'entre 70 i 80 mm. Per l'aspecte és indistingible de Sphinx pinastri, per separar les dues espècies s'ha de recórrer a l'estudi dels genitals de l'individu, per això durant molt temps va ser considerada una subespècie d'aquesta. Es caracteritza per les seves tonalitats grises que recobreixen el seu cos i ales, amb dues franges negres al tòrax, unes altres horitzontals de més abundants però més petites a l'abdomen, i tres línies negres a les ales anteriors; ales posteriors completament grises. Fímbries dels extrems de les ales ratllades.
Pot arribar als 80 mm. Pot presentar diverses formes, una de les més comunes una marró clar amb la cua negra quan arriba a l'últim estadi; cap marró amb dos línies verticals negres; la "placa" dura que presenta al tòrax n'és un tret distintiu. Durants els primers estadis és verda amb diverses línies longitudinals blanques amb una cua roja o negra.
Té preferència pels boscos de pins secs. L'eruga s'alimenta generalment de Pinus, especialment de Pinus halepensis i també Pinus pinaster; més rarament de Cedrus i Picea.
Normalment dues generacions, la primera al maig/juny i la segona durant l'agost. Depenent de la temporada i la localitat, només una entre el juliol i agost. Es poden trobar alguns imagos a l'abril o al setembre. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.
Cada femella pon uns 100 ous, normalment individualment i més rarament en grups de dos o tres. Pot ser parasitada per taquínids com Drino atropivora. Tot i que és una espècie comuna, és difícil d'observar degut als costums nocturns i la bona cripsis; durant el dia els imagos reposen sobre els troncs de pi i a la nit liben flors de manera similar a la d'un colibrí.