Strychnos spinosa

Infotaula d'ésser viuStrychnos spinosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font denatal orange (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaLoganiaceae
GènereStrychnos
EspècieStrychnos spinosa Modifica el valor a Wikidata
Lam., 1794
Fruit
Fruit podrit

Strychnos spinosa és una espècie d'arbre indígena de l'Àfrica tropical i subtropical, de la família de les loganiàcies. Produeix fruits grocs agredolços que contenen nombroses llavors dures de colors marró. Les flors creixen en densos caps al final de les branques (setembre-febrer/primavera-estiu). El fruit tendeix a aparèixer després de bones pluges, essent llis, dur i verd, i quan madura es fa groc. Dins del fruit es troben llavors molt estretes envoltades d'una coberta carnosa i comestible.

Animals com els babuins, micos, Potamochoerus, niales i elands en mengen el fruit. Les fulles són una font de menjar molt buscada per animals depredadors de la vegetació com duiquers, Tragelaphus, impales, raficers comuns i elefants. Es creu que diversos insectes pol·linitzen les flors.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquest arbre pot ser trobat creixent solitari en sòls ben drenats. Es troba en vegetació de la sabana arbrada d'Àfrica austral, ribes riberenques, boscos sobre sorres i matollars costaners des de la Província Oriental del Cap, a KwaZulu-Natal, Sud-àfrica, Moçambic i terra endins fins Eswatini, Zimbàbue, el nord de Botswana i el nord de Namíbia, i al nord s'estén fins a Àfrica tropical. És capaç de créixer en terres semiàrides i àrides.

Usos

[modifica]

És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica. Aquest fruit poc conegut té el potencial per millorar la nutrició, estimular la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i ajudar al maneig sostenible del terra.[1]

Cal destacar que la fusta s'usa en fusteria, i que aquesta espècie ha estat recentment introduïda a Israel com un nou cultiu amb potencial comercial. El fruit pot ser usat com una font suplementària d'aliment per la població rural durant èpoques d'escassetat.

  • Brehmia spinosa Harv.
  • Strychnos buettneri Gilg
  • Strychnos cardiophylla Gilg & Busse
  • Strychnos carvalhoi Gilg
  • Strychnos cuneifolia Gilg & Busse
  • Strychnos djalonis A. Chev.
  • Strychnos emarginata Baker
  • Strychnos euryphylla Gilg & Busse
  • Strychnos flacurtii Desvaux ex Dubuisson & Thouars
  • Strychnos gilletii De Wild.
  • Strychnos gracillima Gilg
  • Strychnos gracillima var. paucispinosa De Wild.
  • Strychnos harmsii Gilg & Busse
  • Strychnos laxa Soler.
  • Strychnos leiosepala Gilg & Busse
  • Strychnos lokua A. Rich.
  • Strychnos megalocarpa Gilg & Busse
  • Strychnos miniungansamba Gilg
  • Strychnos mueghe Chiov.
  • Strychnos omphalocarpa Gilg & Busse
  • Strychnos radiosperma Gilg & Busse
  • Strychnos rhombifolia Gilg & Busse
  • Strychnos sansibariensis Gilg
  • Strychnos schweinfurthii Gilg
  • Strychnos spinosa subsp. lokua Bruce
  • Strychnos spinosa var. pubescens Baker
  • Strychnos spinosa subsp. spinosa
  • Strychnos tonga Gilg
  • Strychnos unguacha var. retusa Chiov.
  • Strychnos volkensii Gilg[2]

Referències

[modifica]
  1. National Research Council. «Monkey Oranges». A: Lost Crops of Africa: Volume III: Fruits. 3. National Academies Press, 25 de gener de 2008. ISBN 978-0-309-10596-5 [Consulta: 25 juliol 2008]. 
  2. «Strychnos spinosa a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2017].

Enllaços externs

[modifica]