(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1961 (62/63 anys) Sion (Suïssa) |
Nacionalitat | suïssa |
Formació | Universitat de Ginebra |
Tesi acadèmica | Régularité et chaos dans les systèmes stellaires de forme triaxiale à travers l'étude orbitale de modèles semi-analytiques et N-corps (1992) |
Director de tesi | Louis Martinet |
Activitat | |
Camp de treball | Planeta extrasolar |
Ocupació | Astrofísic |
Ocupador | Universitat Rutgers Universitat de Ginebra |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Xavier Dumusque |
Stéphane Udry (Vuisse, Suïssa, 1961) és un astrofísic suís de l'Observatori Astronòmic de Ginebra, especialitzat en la detecció i caracterització d'exoplanetes, dels quals n'ha descobert vuit, com a primer autor, emprant el mètode de la velocitat radial.
Udry estudià física a la Universitat de Ginebra. Una vegada doctorat el 1992 realitzà una estada post-doctoral a la Universitat Rutgers, Nova Jersey, EUA. El 2007 aconseguí plaça de professor del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra, que dirigeix des del 2010.[1]
Ha descobert, com a primer autor, utilitzant el mètode de la mesura de la velocitat radial de l'estrella els exoplanetes: HD 75289 b i HD 130322 b (2000); HD 202206 b, HD 162020 b i HD 141937 b (2002); HD 73256 b (2003); HD 4308 b (2006); i GJ 581 c (2007),[2][3] el qual podria tenir aigua líquida a la seva superfície i que fou el primer exoplaneta habitable en ser descobert.[4]