![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Vincent J. Donehue |
Protagonistes | Ralph Bellamy Greer Garson |
Director artístic | Edward Carrere i George James Hopkins |
Producció | Dore Schary Walter Reilly |
Dissenyador de producció | Edward Carrere ![]() |
Guió | Dore Schary |
Música | Franz Waxman |
Fotografia | Russell Harlan |
Muntatge | George Boemler |
Vestuari | Marjorie Best |
Productora | Schary Productions Warner Bros. Pictures |
Distribuïdor | Warner Bros. i Vudu ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1960 |
Durada | 144 min |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | Drama, biopic |
Lloc de la narració | Nova York ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Sunrise at Campobello és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent J. Donehue, estrenada el 1960. És la biografia d'Eleanor i Franklin Delano Roosevelt.
La pel·lícula comença al la casa familiar d'estiu dels Roosevelt a l'illa de Campobello, Nova Brunswick, Canadà (en la frontera amb Maine), a l'estiu de 1921. Franklin D. Roosevelt és descrit en les escenes inicicials com enèrgicament atlètic, gaudint de jocs amb els seus fills i navegant amb la seva barca.
De cop amb febre i després paràlisi. Escenes subsegüents posen focus en el conflicte les setmanes següents entre el malalt, la seva esposa Eleanor, la seva mare Sara Delano Roosevelt, i el seu assessor polític Louis Howe sobre el futur de FDR. Una escena posterior retrata FDR literalment arrossegant-se escales amunt amb determinació, esforçant-se dolorosament per vèncer les seves limitacions físiques i no quedar un invàlid. En la triomfant escena final, FDR és mostrat tornant a vida pública mentre camina cap una convenció de partit, ajudat per crosses i pel seu fill James que l'empeny al pòdium.[1]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunrise at Campobello |