Sylvia Sidney

Plantilla:Infotaula personaSylvia Sidney

(1932) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Sophia Kosow Modifica el valor a Wikidata
8 agost 1910 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'esòfag Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Washington Irving Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLuther Adler (1938–1946)
Bennett Cerf (1935–1936) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0796662 Allocine: 794 Allmovie: p65554 143979 TV.com: people/sylvia-sidney IBDB: 60043 TMDB.org: 528
Find a Grave: 23457 Modifica el valor a Wikidata

Sylvia Sidney (Bronx, Nova York, 8 d'agost de 1910 − Nova York, 1 de juliol de 1999) va ser una actriu estatunidenca.[1]

Biografia

[modifica]

Filla d'immigrants jueus vinguts de Rússia i Romania, va assistir a escoles públiques de Nova York, i després a l'Escola de Teatre Guild de Manhattan.

Actuà en els escenaris teatrals a Washington als setze anys abans de destacar a Broadway, on debutà amb The Squall.[2][3] Contractada pel prestigiós estudi Paramount el 1931, treballà amb Marlene Dietrich, Carole Lombard, Kay Francis, Mae West, Claudette Colbert, i altres estrelles femenines de la firma els anys trenta.

Segons Christian Viviani, "suggereix idealment la noia d'origen pobre, angoixada, tipus clàssic del cinema mut que encara es va allargar un temps". Especialitzada en papers de víctima, com a Fay Wray, té el seu millor paper en aquesta vena interpretant una mare soltera a Jennie Gerhardt (1933), de Theodore Dreiser. Actua igualment a Madame Butterfly, Mary Burns, Fugitive, Thirty Day Princess...

Encadena les prestigioses col·laboracions amb Rouben Mamoulian (City Streets, Josef von Sternberg (The Trail of the Lonesome Pine, King Vidor, Mitchell Leisen, Wesley Ruggles, Henry Hathaway, Alfred Hitchcock, William Wyler, més tard Frank Lloyd, William Dieterle i Lewis Milestone. Sobretot Fritz Lang li ofereix dues de les seves pel·lícules més famoses: Només es viu una vegada i You and Me.

Sylvia Sidney, lògicament, porta una gran carrera de seductora a la pantalla, passant de Gary Cooper i Cary Grant a Henry Fonda, col·leccionant els joves (Fredric March, Robert Young, Herbert Marshall, Melvyn Douglas) i alguns durs (George Bot, Spencer Tracy, Humphrey Bogart, James Cagney), una llista que es clou amb John Hodiak. Interpreta també les heroïnes de Dashiell Hammett i de Victor Hugo (paper de Fantine).

Al començament dels anys 1950, l'actriu es dedica gairebé exclusivament a la televisió. A l'atzar dels rodatges, es creua amb Christopher Plummer, Lee Remick, Mary Astor (supervivent del mut), Farley Granger, George Brent o Ronald Reagan, és dirigida per Arthur Penn i George Roy Hill, amb guions per al telefilm Escape de Bruce Geller i Gene Roddenberry. El 1985, el telefilm An Early Frost, amb Gena Rowlands, Ben Gazzara i Aidan Quinn, que tracta de l'homosexualitat i de la sida, és unànimement aplaudit i suposa per a Sylvia Sidney un premi d'interpretació.

En el cinema, les seves participacions de tant en tant en films de suspens com Violent Saturday (1955) i la terrorífica Damien: Omen II (1978) són en el record dels cinèfils més joves. Però l'antiga glòria de la Paramount està més acostumada a les sèries com Starsky and Hutch (1976), The Love Boat, Magnum, Thirtysomething, Diagnosis Murder (1993)...

Al final de la seva carrera, la seva presència a les pel·lícules Beetlejuice (1988) i Mars Attacks! (1996), de Tim Burton, li van suposar una recuperació de la popularitat. Apareix per l'última vegada a la pantalla en els set episodis de la nova sèrie Fantasy Island el 1998.[3]

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sylvia Sidney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
  2. ↑ (Dictionnaire du cinéma américain, Larousse, 1988).
  3. ↑ 3,0 3,1 Gallin Steinberg, Alyssa. «Sylvia Sidney». Jewish Women's Archive. [Consulta: 8 juny 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sylvia Sidney