Tadeusz Banatxiewicz (polonès: Tadeusz Banachiewicz) (Varsòvia, 13 de febrer de 1882 - Cracòvia, 17 de novembre de 1954) va ser un astrònom i matemàtic polonès.
Els seus pares eren propietaris d'una finca a Cychry (uns 50 km al sud de Varsòvia) on ell va passar la seva infància.[1] Va fer els estudis secundaris al Cinquè Institut de Varsòvia i el 1900 va ingressar en la universitat d'aquesta ciutat, que en aquell moment estava sota domini de l'Imperi Rus. A la família sempre hi va haver un fort sentiment nacionalista polonès, tant és així que el seu germà gran, Ignacy, va morir el 1940 al camp de concentració de Dachau.[2]
Banatxiewicz es va graduar el 1904 dirigit per l'astrònom rus Aleksandr Krasnov i fascinat per l'observació astronòmica: va substituir el conegut proverbi cartesià de Cogito ergo sum per Observo ergo sum.[3] L'any següent podia iniciar la recerca a la universitat, però la inestabilitat política del règim tsarista arrel de la revolució de 1905 va fer-ho impossible per la clausura de la universitat de Varsòvia. Així doncs, el 1906 va anar a la universitat de Göttingen per ampliar estudis amb Karl Schwarzschild.[4]
Els anys 1907 i 1908 va estar a l'observatori de Pulkovo, en el qual va tenir ocasió d'aprendre de l'astrònom suec Oskar Backlund.[5] En reobrir la universitat de Varsòvia el 1909, va tenir una plaça eventual, però no va aconseguir un nomenament definitiu (el seu mestre, Krasnov, havia mort el 1907) i es va dedicar a estudiar per passar els exàmens estatals de docència; els va passar amb èxit el 1909 a Varsòvia i el 1910 a Moscou.[6] A partir de 1910 va ser professor de la universitat de Kazan i astrònom assistent de l'observatori astronòmic Enguelgardt d'aquesta universitat.[7] El 1915 va passar a la universitat de Tartu en la qual va obtenir places d'astrònom i professor titular el 1918, només 66 dies abans que la ciutat fos ocupada pes alemanys i germanitzada.[8] La universitat russa es va traslladar a Vorónej, però ell va retornar a la seva terra i ja no es va incorporar a la nova universitat.
Després de donar classes de geodesia durant uns mesos a la Universitat Tecnològica de Varsòvia, va anar a Cracòvia per ser professor d'astronomia de la universitat Jagellònica i director del seu laboratori astronòmic. Banatxiewicz ja no va deixar aquests càrrecs fins a la seva mort el 1954.[9] A Cracòvia va renovar totalment l'observatori urbà de la universitat i, finalment, en va construir un de nou a la muntanya de Lubomir (uns 40 km al sud), inaugurat el 1922 i que avui porta el seu nom.[10] El 1925 va fundar la revista Acta Astronomica de la qual ve ser editor durant molts anys. També va dirigir la majoria de las publicacions astronòmiques de la universitat.[11]
El 1939, juntament amb la majoria de professors universitaris de Cracòvia, va ser víctima de la Sonderaktion Krakau que el va portar a estar empresonat al camp de concentració de Sachsenhausen durant més de tres mesos.[12]
Banatxiewicz és recordat per la introducció dels cracovians, un mètode de càlcul matricial per a la resolució d'equacions lineals, molt útil en problemes de geodèsia i astronomia.[13] També és l'autor de la fórmula d'inversió dels complements de Schur.[14]