Biografia | |
---|---|
Naixement | 1956 (67/68 anys) |
Formació | Courtauld Institute of Art |
Activitat | |
Ocupació | historiadora de l'art |
Ocupador | University College de Londres Courtauld Institute of Art |
Membre de | |
Premis | |
Tamar Garb (1956) és professora Durning Lawrence i cap del departament d'història de l'art a la University College de Londres. És una especialista de referència en art francès a les darreries del segle xix i principis del segle xx.[1] Ha escrit una cinquantena de publicacions, entre els quals destaquen nombrosos catàlegs, articles i llibres que parlen sobre feminisme, el cos, la sexualitat i el gènere com a representacions culturals.[2][1]
Garb estudià història de l'art a the Michaelis School of Fine Art, centre pertanyent a University of Cape Town. Es llicencià el 1978 i feu el màster (1982) i el doctorat (1991), també en història de l'art, al Courtauld Institute of Art de Londres.[1][2]
Entre 1988 i 1989 donà classes al Courtauld Institute of Art de Londres. Des del 1989 n'ha donat a University College de Londres, on fou ascendida a professor el 2001.[2] El 2014 fou escollida com a membre de la British Academy, acadèmia britànica dedicada a les humanitats i ciències socials.[3] Així mateix, també ha publicat sobre artistes contemporanis com ara Christian Boltanski, Mona Hatoum, Nancy Spero, i Massimo Vitali.[2]
Garb també destaca la seva tasca com a comissària d'exposicions d'art, de les que cal mencionar Reisemalheursal Freud Museum de Londres (2007) on aprofundí en la pintora sud-africana Vivienne Koorland i Figures and Fictions: Contemporary South African Photographya the Victoria and Albert Museum de Londres (2011).[1] Aquesta exposició fou nominada al Lucie Awards de comissariat. De forma més recent i en consonància amb aquestes exposicions, Tamar Garb ha estat publicant sobre la història de la fotografia en la Sud-àfrica del post-apartheid. En aquesta línia, comissarià el 2008 Land Marks/Home Lands: Contemporary Art from South Africaa la galeria Haunch of Venison de Londres també.[2][4]